El debat de la gestació subrogada
- La dona cedeix el seu cos per gestar un infant que després haurà de lliurar als pares sol·licitants
- Es calcula que cada any neixen al món almenys 20.000 nens i nenes mitjançant aquesta pràctica
- No et perdis els programes complets d'En Línia per a descobrir més temes que t'interessen
DAVID BELZUNCE
Al programa En Línia hem volgut tractar un tema que genera controvèrsia: la gestació subrogada. Un debat que contraposa el desig de ser mare o pare a allò que moltes persones consideren la mercantilització del cos de les dones.
La gestació subrogada, també anomenada gestació per substitució, és la via per la qual una dona cedeix el seu cos per gestar un infant que després haurà de lliurar als pares sol·licitants, en la majoria dels casos a canvi de diners.
Tot i ser il·legal a Espanya, es tracta d’un procés que usen cada vegada més famílies LGTBI o amb problemes reproductius. Com que la legislació espanyola no contempla aquesta tècnica, moltes parelles viatgen a països com Ucraïna, Estats Units o l’Índia per contractar els serveis d’una dona gestant.
N'hem parlat la Núria Milà, advocada i presidenta de la Federació de Dones de Catalunya per a la Igualtat, amb la Mari Pau Benet, mare d’una nena per gestació subrogada, i amb en Jordi Tello, infermer de l'Hospital de la Vall d’Hebron i també pare d’un nen a través de la gestació subrogada.
Un dret o un desig?
"El meu cas va ser gairebé de la nit al dia. Jo estava embarassada de 20 setmanes i anant cap a la feina vaig tenir un accident de trànsit molt greu. Vaig perdre el bebè i els doctors em van poder salvar els ovaris, però em van extirpar l'úter", ens explica la Mari Pau Benet. "Quan vaig tornar a fer vida normal, el meu entorn més proper em va plantejar la idea de la gestació subrogada i vam apostar per aquesta via."
La Mari Pau Benet va triar fer la gestació subrogada a Ucraïna. Per a en Jordi Tello i el seu marit, aquesta opció no era viable perquè aquest país, com molts altres, no permeten l’accés a la gestació subrogada a parelles o famílies que no siguin heteronormatives, és a dir, que no estiguin formades per un home i una dona.
"Vam estar valorant altres opcions com el Canadà, però finalment Estats Units era l'opció que ens donava totes les garanties per registrar la criatura a nom dels dos sense problemes, i vam decidir fer-ho allà", assegura en Jordi.
La Núria Milà creu que la gestació per substitució no hauria d'existir. "De desitjos es poden tenir de moltes maneres i de molts tipus, però una cosa és un desig i una altra cosa és un dret. El desig de tenir un fill per aquesta via comporta la mercantilització del cos de les dones, normalment pobres, vulnerables o necessitades, i per tant hi ha un aprofitament per part de lobbys econòmics, agències i intermediaris, que s'aprofiten de les persones que tenen aquest desig i posen al mercat la manera d'aconseguir un somni".
Altruisme o negoci
Segons la Mari Pau, "si bé hi ha màfies que utilitza a persones vulnerables per a mercantilitzar-les i treure diners, també hi ha gent que ho fa bé. Hi ha dones que no estan en cap situació vulnerable i s'ofereixen, i lògicament busquen una compensació econòmica, però ho fan perquè volen",assegura.
Aquest també seria el cas de la dona que va gestar el fill d'en Jordi Tello. "Vam tenir molta relació amb ella i per a nosaltres és un membre més de la nostra família, i sempre ho serà. Era una persona que tenia una carrera, una família, una feina. Ella ho explicava com un acte altruista, la seva manera d'ajudar", ens explica.
Tanmateix, la Núria Milà nega que sigui exactament així. "No hi ha cap país on es faci de manera realment altruista, o bé es fa un contracte mercantil o bé un contracte que parla de compensació, i aquesta sempre és econòmica. En el moment en què estàs contractant el cos d'una dona estàs introduint al mercat aquest cos. Només podríem parlar d'una excepció en el cas del Brasil, únic país al món on es permet la gestació per substitució de manera intrafamiliar. No hi ha cap model ètic de gestació subrogada", sentencia l'advocada.
L'alternativa de l'adopció
Abans d'optar per la gestació subrogada, la Mari Pau i el seu marit es van informar també de l'opció de l'adopció. "Vam veure que era molt difícil. És cert que nosaltres no vam entrar en el procés, però coneixem parelles que després de vuit, nou o deu anys d'espera han passat a la gestació subrogada".
També en Jordi Tello i el seu marit van descartar aquesta opció. "Jo personalment en l'àmbit familiar ja havia viscut un procés d'adopció. Vam decidir que aquesta no era una opció vàlida per nosaltres perquè no estàvem disposats a passar un tràmit tan llarg feixuc com és una adopció internacional".
La Núria Milà coincideix en aquest punt: "Jo crec que la via de l'adopció seria la correcta, però l'adopció s'ha de reformar completament en aquest país perquè estar plena de traves i de burocràcia. L'adopció internacional és més difícil per exemple en el cas de les parelles LGBTI, però com a mínim en l'àmbit nacional que la podríem fer més fluida i tots aquests nens podrien tenir una família".
Les xifres de la gestació subrogada
Cada any neixen al món almenys 20.000 nens i nenes mitjançant aquesta pràctica. A Espanya, en els últims deu anys, la xifra d’infants nascuts per aquesta tècnica i inscrits al Registre Civil se situa en 2.350. El preu d’una gestació subrogada pot variar entre els 35.000 i els 150.000 euros segons el país.
Entre els anys 2017 i 2019, la major part d’aquests registres a Espanya es van fer de nens i nenes provinents d’Ucraïna (689 casos), seguit dels Estats Units (627 casos). Però no totes les peticions per inscriure als nadons nascuts de gestació subrogada al registre arriben a poder tramitar-se. De fet, entre 2017 i 2020 es van sol·licitar 1.707 inscripcions i es van denegar 291 peticions, la majoria d'Ucraïna.
