Enlaces accesibilidad
Ara fa 90 anys

Testimonis i imatges dels que van viure la proclamació i els anys de la República de Macià

  • La primera televisió en català va tenir com a objectiu entrevistar persones que havien viscut els anys anteriors al franquisme
  • Ara que es compleixen 90 anys de la proclamació de la República catalana, us proposem escoltar els que ho van viure
  • Entre d'altres qüestions, aquells anys van ser a Catalunya moments de renovació a l'escola i de promoció del vot de les dones

Per
Arxiu TVE Catalunya - Memòria popular - La proclamació de la República el 14 d'abril de 1931

Què donaríem per tenir testimonis de tants esdeveniments del passat! Des dels primers anys a TVE a Miramar, es va tenir com a objectiu aconseguir declaracions o entrevistes amb persones que havien viscut la història recent de Catalunya, particularment l'anterior al franquisme. Pel seu valor històric i també perquè ja en feia molts anys i els que en podien parlar ja tenien una edat avançada.

El programa Memòria popular reunia diverses característiques. A més de l'assessorament del professor d'història contemporània Joan B. Culla, prenia el format de tertúlia amb els convidats. L'extensió, en alguns casos de gairebé tres quarts d'hora o més, permetia anar desgranant moments i records, en molts casos, impagables per a historiadors i sens dubte per als espectadors.

Tres joves que eren al lloc dels fets

Els convidats del programa Memòria popular titulat La proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 són Daniel López, botiguer; Joan Casanelles, senador, exdiputat del Parlament i del Congrés republicans, i Emili Granier Barrera, periodista. La conversa és amena i entretinguda, per la personalitat de tots tres i per com expliquen els moments i les anècdotes que van viure.

La situació política a Espanya va fer possible que les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 es veiessin com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia. Fet el recompte, l'opció pel rei va guanyar, però els contraris van treure majoria a les grans ciutats i això va fer decidir Alfons XIII a marxar cap a l'exili.

A Catalunya va guanyar Esquerra Republicana de Catalunya, partit fundat tot just un mes abans. Francesc Macià en formava part, ja que el seu partit, Estat Català, s'hi havia incorporat. Animat pels resultats, després d'anys de ser a l'exili, planificant la secessió d'Espanya, s'assabentà de les mostres d'alegria de la gentada que era a la plaça de Sant Jaume, hi anà i es presentà a dalt, a la que era seu de la Diputació, l'actual Palau de la Generalitat. Al balcó principal proclamà la 'República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques'.

Les hores que van seguir aquest esdeveniment són les que ens les expliquen López, Casanelles i Granier al programa de l'arxiu històric de TVE Catalunya pertanyent a la sèrie Memòria Popular. Dirigida i presentada per Salvador Alsius, comptava sempre amb l'assessorament del professor d'Història Contemporània Joan B. Culla.

De Memòria popular n'hem recuperat ja 13 capítols i seguim, fins que tots siguin disponibles al web. Us convidem a donar-hi un cop d'ull perquè de ben segur hi trobareu moments molt interessants del nostre passat comú.

La República, avanç per a les dones i l'escola catalana

Un altre treball periodístic amb testimoniatges dels anys de la República és el reportatge Escola excel·lent, del programa granangular.cat. Els que van ser alumnes de les escoles de renovació pedagògica parlen de la seva experiència. Es van aplicar els mètodes d'avantguarda de l'ensenyament Montsessori, Freinet i Decroly. L'escola era pública, laica, activa i interclassista, al centre de la qual estaven els infants.

També la promoció de la dona va trobar espai en els moviments socials d'aquells anys. El documental Dona, cinema i República analitza el paper de la dona durant la II República i la Guerra Civil Espanyola, és a dir, entre el 1931 i el 1939. En aquest període, les dones van esdevenir protagonistes en molts sectors i va deixar de ser considerades ciutadanes de segona.

Per a ser iguals que els homes, les dones necessitaven participar de tots els esdeveniments, també en la presa de decisions. Així va ser amb l'arribada del sufragi femení. En aquest programa sobre el vot de les dones, que al nostre país es va instaurar amb la República, el 1931, ens parlen Maria Rúbies, Maria Izquierdo Rojo, Maria Dolores Pelayo, Eulàlia Vintró, Federica Montseny, Dolores Ibarruri, Paulina Pi de la Serra, Pilar Primo de Rivera, Carmen Alcalde, Anna Balletbó, Laura Tremosa, Núria Pompeia i Pilar Aymerich.