'Llibertats conquerides', aquesta setmana a 'Docu2'
- Al documental participen una desena de personatges dels anys 60 i 70 que van patir la repressió franquista fins al darrer moment
- Diumenge 23 de novembre s'estrena a les 19:40h a La 2Cat i a RTVE Play Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
'Docu2', el programa presentat per Alicia Gómez, estrena 'Llibertats conquerides'. Un documental de producció pròpia, amb guió de Xavier Calviño i Vicenç Sanclemente, que vol demostrar, que, en defallir Franco, els carrers a Catalunya, gràcies a la unitat de les forces socials, polítiques i culturals entorn l'Assemblea de Catalunya, eren del poble.
Al documental participen una desena de personatges dels anys 60 i 70 que expliquen aquesta coordinació i també com van patir la repressió fins al darrer moment, setmanes abans de morir el dictador. Titulat 'Llibertats conquerides', amb el convenciment que la societat ja estava molt més evolucionada que el règim i que les llibertats, van ser 'conquerides' i no 'concedides'.
El documental comença per la indústria Seat i la construcció del Seat 600, mentre es produeix un gran fenomen migratori. Destaquen el paper essencial de les parròquies com a escoles de participació, després del Concili Vaticà II. També, es descriu la Barcelona més cosmopolita dels anys 60, més propera a Europa, amb moviments com la Gauche Divine i 'L'Escola de cine de Barcelona'.
'Llibertats conquerides' descriu, a través de Raimon Obiols, com va anar la Caputxinada del 9 a l'11 de març de 1966, on més de 500 participants van quedar encerclats per la policia i van constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants. També repassa les protestes contra el Procés de Burgos i la fundació el 1971 de l'Assemblea de Catalunya, segons explica l'assistent més jove, Josep Lluís Carod-Rovira, "l'Assemblea és una escola de democràcia".
El documental també parla de Salvador Puig Antich. L'atemptat d'ETA contra Carrero Blanco fa augmentar la set de venjança del règim. El 2 de març de 1974 s'executa l'activista anarquista. Les germanes Montse i Carme Puig Antich han hagut d'esperar 50 anys a què s'anul·lés el judici.
Gairebé tots els participants del documental han patit tortura a Via Laietana 43. Alguns no volen recordar-ho. Altres reivindiquen la memòria, com Carles Vallejo que ha portat els seus 20 dies de tortura al Tribunal Europeu de Drets Humans. I Pilar Rebaque, des de la Comissió de la Dignitat, reclama, en manifestacions cada quinze dies, que Via Laietana 43 passi a ser un Centre de Memòria.
Aquest documental és un repàs i un homenatge a desenes de programes històrics i de reportatges que s'han elaborat al llarg dels anys seixanta i setanta des de TVE Catalunya i que ha conservat el seu Servei de Documentació.
