Els orígens humils d'Antonio Orozco a la música: "Jo mateix empaquetava els discs"

El cantant Antonio Orozco ha relatat les condicions del seu primer contracte en una discogràfica: el seu sou era d’uns 700 euros actuals. “Em donaven 150.000 pessetes al mes i amb això jo ho feia tot”, ha recordat.

Però el més sorprenent és que ell feia de mànager de si mateix. “Jo a la companyia de discs em deia Carlos del Sol”, ha revelat Orozco al programa Pla seqüència amb Jordi Basté.

El cantant, nascut a l’Hospitalet de Llobregat, ha explicat també que ell mateix trucava a les emissores de ràdio per fer “els plans d’Antonio Orozco”. “Jo mateix empaquetava els discs perquè llavors s’enviava la música a les ràdios en CD”, ha rememorat. “S’enviava amb molt d’afecte a cadascun dels discjòqueis a veure si posaven la cançó del teu artista a la ràdio”, ha assegurat.

Jo he treballat tota la vida des de molt aviat

Orozco ha reflexionat també sobre els seus orígens humils que ha viscut a casa seva: “Jo he treballat tota la vida des de molt aviat, perquè és així com em van educar els meus pares.”

Precisament, ell ve d’una família humil de masovers, que cuidaven una casa a Pedralbes, a Barcelona. “La meva mare era la dona del servei i el meu pare era de manteniment”, ha explicat al programa d’entrevistes de La 2Cat.

El somni de tocar en un escenari

Orozco, ja des de petit, va somiar en què algun dia arribaria a compartir la seva música a dalt dels escenaris, quasi com una premonició. “La meva mare diu que, quan jo era un nen molt petit, encara sense coneixement, hi havia alguna cosa recurrent a la meva vida: sempre li explicava que tenia un somni, estava en un escenari, cantava, i la gent cantava amb mi”, ha assegurat.

Des de molt petit estava obsessionat amb la guitarra

El cantant també ha explicat com va aprendre a tocar flamenc: “Des de molt petit estava obsessionat amb la guitarra.” Segons ha relatat, aquest instrument era “l’inici i el final de cada dia”.

Va treballar de tapisser per pagar les classes

Orozco va treballar en una tapisseria que hi havia al davant de casa després de l’escola. “I amb les 500 pessetes jo pagava les classes de guitarra”, ha rememorat. El professor es deia Romero de Badajoz i feia classes en un pis de Cornellà de Llobregat: “Allà vaig aprendre a tocar flamenc, per això totes les meves cançons tenen una caiguda flamenca.”

Si una persona és humil, la resta del camí és molt més fàcil

I tot l’esforç, al final, va acabar donant els seus fruits. Antonio Orozco deixa una gran lliçó, especialment per a totes aquelles persones que volen lluitar pels seus somnis: “El poc que he aconseguit ha estat gràcies a la feina i l’actitud que em van ensenyar els meus pares.” “Jo l’únic que insisteixo cada dia al meu fill és en què sigui humil. I si una persona és humil, la resta del camí és molt més fàcil, perquè sempre tens algú que t’ajudi”, ha conclòs l’artista.