Cinc dones que van demostrar que el talent no té gènere en medicina, arts i ensenyament
Temps enrere
- Aquestes pioneres van obrir-se pas en un món d'homes: així van trencar barreres
- Temps enrere recorda el cantautor Ovidi Montllor i les seves paraules sobre Dalí
La fotoperiodista Joana Biarnés al plató de 'Noms propis' l'any 2018.
Hi ha dones que van revolucionar àmbits sencers de la societat dominats pels homes. Aquestes pioneres es van obrir pas amb curiositat, però també amb força i valentia per vèncer prejudicis i barreres. El programa Temps enrere, de La 2Cat, ha revisat el vast Arxiu de TVE Catalunya per endinsar-se en els documentals i espais dedicats a explicar la història d'aquestes referents perquè no caiguin en l'oblit. Per recordar també que al darrere de la igualtat hi ha hagut molts noms propis que han fet avançar el conjunt de la societat.
Dolors Aleu: la primera metgessa
Al segle XIX, la medicina era un àmbit exclusivament restringit als homes. Per això, quan Dolors Aleu (Barcelona, 1857), va dir que volia estudiar aquesta carrera, el seu pare, la "va fer acompanyar per dos agents de policia" a la facultat, va explicar Maria Dolors Cuyàs, besneta de la doctora, a Un segle per a les dones (2004).
Quan Aleu i dues companyes seves van demanar examinar-se per a obtenir la llicenciatura, el ministeri va trigar dos anys a permetre-ho. "Van dir que, 'ja que han entrat, que facin el seu examen de llicenciatura, però que no n'entrin més'; i durant uns deu anys hi va haver noies que no van poder ser metgesses", va relatar el doctor Jacint Corbella.
La doctora Aleu en un despatx en una imatge d'arxiu.
Aleu va obrir una consulta a la Rambla i allà va atendre principalment a les dones de la burgesia, artistes i també a persones desemparades com a metgessa de la Casa de Caritat de la ciutat. La doctora també va publicar un llibre amb consells de caràcter social per a les dones. "El mal que li feien a la dona els vestits que portava en aquella època, sobretot la cotilla que li estrenyia molt el cos i que podia produir malalties", assenyala Cuyàs.
Joana Biarnés, fotoperiodista: el masclisme a l'esport
"No arrencava el partit si jo no me n'anava", va rememorar Joana Biarnés en una de les seves últimes entrevistes televisives al programa Noms propis l'any 2018. Va ser la primera vegada que va acompanyar el seu pare a cobrir un partit de futbol. El camp, replet d'homes, va començar a escridassar-la durant més de tres minuts. "Per mi va ser una eternitat", recordava. L'àrbitre fins i tot va demanar que l'expulséssin, però ella estava acreditada i no va cedir al masclisme: "I vaig dir 'no em moc, i no em moc'."
Més enllà de l'esport, Biarnés va capturar moments històrics amb sensibilitat, valentia i una gran humanitat, com les riuades de Terrassa de l’any 1962 on van morir un miler de persones, però també la visita dels Beatles a Barcelona, entre moltes altres cobertures.
Rosa Sensat: l'escola centrada en l'infant
La pedagoga Rosa Sensat va ser una de les principals impulsores de l'escola nova centrada en l'infant. Aquesta revolució que es va implementar a la Barcelona de principis del segle XX va revolucionar la manera d'entendre l'ensenyament. Sensat va participar en les primeres escoles a l'aire lliure per promoure la salut respiratòria dels infants.
Però la guerra civil va truncar aquest canvi de mentalitat. "Rosa Sensat va patir molt amb la guerra per una cosa molt concreta, ja que el barri del Raval va ser singularment atacat per les bombes, de tal manera que ella era partidària de tancar l'escola", va relatar Marta Mata en el documental Un segle per a les dones. Quan va acabar la guerra, el franquisme li va obrir "un expedient i va ser jubilada prematurament".
Margarida Xirgu: l'actriu amb memòria prodigiosa
"Va ser sempre una catalana total. I si no va passar els darrers anys de la seva vida entre Barcelona i Badalona, com havia projectat, no en té la culpa ella; doneu-l'hi a la història", va assenyalar Josep Maria Bachs en un documental sobre l'actriu Margarida Xirgu.
L'artista, que anava al teatre amb el seu pare, de seguida va mostrar un talent impressionant per imitar tot el que veia a sobre de l'escenari. Això, complementat amb els seus dots memorístics, la va fer reeixir fins a convertir-se en tot un referent als teatres barcelonins. "Diuen que a l'escola li bastava llegir una pàgina perquè la recités sense un oblit", va explicar Bachs al documental de TVE.
"A l'escenari es transfigurava, creixia en estatura, li lluïen els ulls, la pell es feia lluminosa, el rostre expressava tots els sentiments, la veu se li enfortia i aquella noieta insignificant es convertia en una dona plena de força", va remarcar Bachs. La falta d'oportunitats teatrals a Catalunya la va portar als teatres de Llatinoamèrica. La guerra civil va interrompre la tornada, i va morir a l'exili.
Caterina Albert: literatura profundament humana
I si hi ha una pionera en el món literari català, aquesta és Caterina Albert. El pseudònim Víctor Català va nèixer justament després de rebre el premi als Jocs Florals d'Olot per La infanticida. "Aquesta obra de teatre provoca un cert aldarull entre els membres del jurat i, a partir d'aquest moment, Caterina Albert decideix que no signarà cap obra amb el seu nom", va expressar la filòloga Núria Nardi.
El seu talent va viure camuflat sota un nom fals, en un món en què el reconeixement estava limitat al gènere masculí. Però ella va demostrar precisament el contrari: que el talent no entén de gèneres. Per això, la seva història, com la de les altres pioneres, inspira avui més que mai la defensa de la igualtat.
