'Res a perdre': la pel·lícula que va fer plorar al públic de Cannes
- Delphine Deloget va debutar amb aquesta pel·lícula que es va presentar al Festival de Cannes
- Res a perdre, ja disponible a RTVE Play

Tres persones parlant i menjant a l'aire lliure.
Sofiane és un nen de 10 anys que s'ha quedat sol a casa perquè la seva mare s'ha hagut d'anar a treballar i el seu germà gran té assaig de trompeta i encara no ha arribat. Com que tenia gana, es posa a fregir patates i l'oli bullint l'esquitxa al pit, a més de cremar la cuina. El seu germà Jean-Jacques arriba a casa i l'ha de portar a l'hospital perquè no aconsegueixen localitzar la seva mare.
Es aquí quan arrenca una història que fa reflexionar sobre si les mesures i els protocols que activa el sistema són els correctes per a un nen que només vol estar amb la mare i el germà. La pel·lícula Res a perdre (Rien à perdre, França-Bèlgica/2023) està protagonitzada per Virginie Efira, que es posa a la pell de Sylvie Paugam, una mare soltera que ha deixat els seus dos fills a casa perquè treballa de cambrera de nit en un bar.
Després de recollir-los a l'hospital, Sylvie i els seus dos fills tornen a la normalitat, conservant l'espècie de caos que caracteritza la vida diària. Tot i les reiterades trucades, la visita dels serveis socials els agafa per sorpresa, i en aquest mateix moment s'emporten Sofiane a una casa d'acollida. El petit, que és molt nerviós i té atacs d'ira, no vol marxar de casa seva, però no li queda més remei.
Imperfecta, impulsiva i desesperada
En aquesta pel·lícula, l'actuació de Virginie Efira com a Sylvie ha estat molt lloada per la crítica a causa de la intensitat amb què retrata una mare imperfecta, impulsiva i desesperada davant del sistema legal i els serveis socials. Com més lluita perquè el seu fill torni a casa, més es complica la situació tot i que ha canviat de feina –ha aconseguit un lloc de dia en un call center– i acudeix periòdicament a les reunions de mares i pares que es troben en la mateixa situació, encara que aquestes reunions li resulten descoratjadores.
Res a perdre és el debut com a directora de Delphine Deloget i va ser presentada al Festival de Cannes. La pel·lícula arrenca amb un to més distès, on l'incident de la cremada ha quedat en una ferida sense gaires conseqüències, però la trama va mutant fins i tot una situació desesperada per a tota la família. Sylvie sent que s'ha d'ocupar, i que es pot ocupar de tot, encara que les circumstàncies la sobrepassen fins a arribar pràcticament al col·lapse.
Elenc de luxe
Virginie Efira aporta un salt qualitatiu a un film que es podria haver quedat en un drama si més no, però, la interpretació de l'actriu serveix de ganxo per arribar fins al final d'un guió que cada cop planteja una solució més difícil. Les arestes del personatge de Sylvie posen sobre la taula les costures d'un sistema que potser no protegeixi com calgués.
Aquesta mare a qui han tret al seu fill aconsegueix despertar un sentiment d'empatia a l'espectador, malgrat els errors que ha comès. Tot i això, a l'altre extrem se situa el personatge que interpreta amb molta consistència l'Índia Hair que es posa a la pell d'una treballadora social, les decisions i informes de la qual allunyen encara més el petit Sofiane de la seva mare i del seu germà.
Un altre dels personatges centrals de la trama és el seu germà gran, Jean-Jacques, a qui dóna vida l'actor Félix Lefebvre. És de lluny el més centrat i el menys problemàtic dels tres, almenys, ha aconseguit superar els seus problemes més greus: va perdre el pare quan era molt petit, i encara que va tenir problemes amb l'alimentació, ara intenta aprendre un ofici i forjar-se un futur. El fort desequilibri que afecta ara la família fa que el jove tornés a travessar dificultats passades que creia tenir més que superades.