Les escoles bosc: projectes educatius en un entorn natural
Planeta R
Ver ahora
Actualment, ens trobem immersos en una era digital amb la tecnologia com a protagonista indiscutible de les nostres vides. A mesura que la vida urbana i les pantalles prenen el control, hem començat a veure una pèrdua gradual de la connexió amb la natura. Tant és així, que ja no ens sorprèn quan descobrim que adults i infants passem més temps davant dels dispositius electrònics que a l'aire lliure. Una realitat que ha generat preocupacions sobre els seus efectes en el desenvolupament humà.
En aquest context, han sorgit les Escoles Bosc com una resposta innovadora a aquesta desconnexió amb la natura. A diferència del sistema educatiu tradicional, aquests centres posen l'èmfasi en tornar a connectar els infants amb l'entorn natural, reconeixent els beneficis intrínsecs d'aquesta relació. La idea fonamental és simple: quan els nens passen temps a l'aire lliure, explorant boscos i gaudint de la natura, experimenten un aprenentatge més ric i equilibrat.
Martina Klein, presentadora de 'Planeta R', viatja fins a Tarrés, a la comarca de les Garrigues (Lleida), per a trobar-se amb un grup d’exploradors i exploradores ben peculiar, que comencen la jornada lectiva escollint, en assemblea, el bosc que constituirà l’aula del dia.
Planeta R - Martina Klein coneix la metodologia d'una escola boscRTVE CATALUNYA
Origen de les escoles bosc
Aquesta tendència va sorgir a Dinamarca a mitjan segle XX, en un context en què les dones es veien obligades a treballar mentre els homes anaven a la guerra. La pionera va ser la pedagoga Ella Flautau. Amb una visió clara de la importància de la naturalesa en el desenvolupament dels infants, Flautau va introduir la pràctica d'ensenyar a l'aire lliure, connectant els nens amb els boscos i proporcionant una alternativa estimulant al sistema educatiu tradicional.
Amb el temps, aquest model educatiu va transcendir les fronteres de Dinamarca, inspirant altres comunitats a adoptar una perspectiva similar. Actualment, moltes escoles a l'aire lliure formen part integral del sistema educatiu en diversos països, amb l'objectiu comú de proporcionar una educació holística i immersiva.
Aprenentatge a la natura
A Catalunya, tot i ser considerades encara com a estudis no-homologats, aquesta alternativa a l'educació convencional gaudeix d'una creixent acceptació. Un exemple d'èxit és l'escola 'A Cau de Bosc', formada per un grup de setze infants d'entre dos i sis anys. La rutina comença amb una excursió matinal fins al lloc que prèviament han decidit a la primera assemblea del dia, un moment on aprenen a prendre decisions des d'una perspectiva democràtica. Un cop arriben al lloc triat, esmorzen i, seguidament, comença el joc lliure, amb la música i el so de la flauta com a part integral de l'experiència.
No hi ha mal temps amb una bona equipació
Els mètodes estan basats en l’activitat sensorial, l’observació i l’experiència. En les etapes sensoriomotriu i psicomotriu, aquestes escoles fomenten la relació amb altres persones i l'entorn, promocionant l'aprenentatge a través d'experiències a la natura. Això permet als participants adquirir coneixements de manera col·lectiva, desenvolupant habilitats socials a través del seu propi ritme. Els infants més petits i els més grans es vinculen i es complementen, esforçant-se per comunicar-se i entendre's dins de la diversitat de recursos.
A l'escola 'A Cau de Bosc' destaca la importància de relacionar-se directament amb la natura cada dia de l'any, independentment de les condicions climàtiques. Això implica utilitzar roba amfíbia, adaptada a diverses condicions meteorològiques, i subratlla l'aprenentatge dels cicles naturals i l'adaptació al clima. “No hi ha mal temps amb una bona equipació”, afirma Eva Orteu, fundadora del centre.