Fa 50 anys de la primera Diada pública després del franquisme: on es va celebrar?
Arxiu TVE Catalunya
- 30.000 persones es van reunir a Sant Boi de Llobregat en una manifestació per la catalanitat i la unió contra el franquisme
- L'Arxiu de RTVE Catalunya recupera la història de la Guerra Civil a Catalunya amb la sèrie documental La terra i la cendra
L'11 de setemebre de 1976, la Plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat es va plenar amb més de 30.000 personesPilar Aymerich - Arxiu Nacional de Catalunya
"Llibertat, amnistia, Estatut d'autonomia". És el clam que es va fer sentir l'11 de setembre de 1976 a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat, on prop de 30.000 catalans es van aplegar per celebrar la Diada nacional i manifestar la seva catalanitat en llibertat per primera vegada al franquisme. Feia menys d'un any que el dictador Franco havia mort, però les ganes de democràcia ja es feien notar als carrers sense por a la repressió.
Ara fa 50 anys, representants de les diferents forces polítiques i socials antifranquisteses van reunir a Sant Boi per celebrar la Diada de Catalunya. Estaven exercint la seva llibertat d'expressió, que tan durament havia estat reprimida durant els gairebé 40 anys de dictadura. I milers de persones els van seguir: la senyera lluïa lliurement a tot arreu, no hi havia policia i tothom es manifestava pacíficament sense por de ser perseguit o apallissat.
Si fem retrospectiva, es tracta d'un dels primers grans reclams de normalització democràtica. Això no obstant, l'oficialització de la Diada de Catalunya tardaria gairebé tres anys en arribar: el 12 de juny de 1980, un restablert Parlament declararia per unanimitat l'11 de setembre com a Festa Nacional.
Aquesta va ser la primera llei aprovada de forma autonòmica després del franquisme. El documental original de TVE L'onze de setembre: un programa dedicat a la festa nacional de Catalunya, estrenat a la Diada de 1980, narra la història de la Guerra de Successió i la derrota del poble català l'11 de setembre de 1714, una commemoració que s'ha transmés de generació en generació i al llarg dels segles fins arribar a l'actualitat. Hi apareixen el president Jordi Pujol durant els seus primers mesos en el càrrec, així com l'economista i polític Ernest Lluch i l'historiador Josep Maria Ainaudde Lasarte.
1976: Un any de gran efervescència social
Per explicar aquesta efemèride cal entendre el context polític de l'època. El febrer de 1976 es van organitzar a Barcelonadues marxes per l'amnistia de 600 presos polítics catalans. Tot i que comptaven amb el suport de la clandestina Assamblea de Catalunya i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, la guàrdia civil, sota les ordres del règim, va reprimir els manifestants amb càrregues, cops de porra i detencions.
Això, no obstant, no va frenar els manifestants; les reunions de gent amb senyeres i càntics per la llibertat es van anar multiplicant per tota la ciutat: el passeig de Sant Joan, la Travessera de Gràcia, el carrer Rosselló o la plaça Reial van ser alguns dels escenaris.
La lluita social contra el franquisme no només va desenvolupar-se en el marc nacionalista, sinó que va ser transversal. Pel que fa al feminisme, a la primavera van tenir lloc a Barcelona les Primeres Jornades Catalanes de la Dona.
Del 26 al 30 de maig de 1976, més de 3.000 dones es van reunir, per primera vegada després de la dictadura, per parlar dels seus problemes i discriminacions. Es tractava d'una trobada en reacció a la oficial que, encapçalada per Pilar Primo de Rivera, líder de la Sección Femenina de la Falange, volia retre homenatge a l’Any Internacional de la Dona.
L'estiu de 1976 també va ser convuls, i les manifestacions nacionalistes van tornar a ser reprimides. Tot i la seva naturalesa pacífica, el règim no va tolerar jornades com la Marxa de la Llibertat de principis de juliol, que es va saldar amb més de 150 detencions i uns 120 empresonaments.
Tot i que era el primer any postfranquisme i tot estava per fer, el canvi de règim era ben a prop.
En les següents setmanes, el govern provisional d'Adolfo Suárez va enllestir una reforma integral de les institucions franquistes que incloïa la legalització dels partits polítics i unes Corts elegides democràticament. Amb això, l'aspiració popular de recuperar l'autogovern català amb el renaixement de la Generalitat era cada vegada més real.
El simbolisme d'aquesta primera Diada oficial
L'elecció de Sant Boi de Llobregat com a seu d'aquesta primera gran Diada no va ser casualitat. És on hi ha enterrat Rafael Casanova, símbol de la resistència catalana durant la Guerra de Successió de 1714. Encara després de ser conseller en cap de Barcelona, va defensar les institucions pròpies i la catalanitat en contra de l'opressor règim de Nova Planta fins a la seva mort, el 1743.
La unitat i la força popular també es va transmetre amb l'elecció dels protagonistes. Van conduir aquesta primera gran Diada oficial tres veus especialment significatives: Jordi Carbonell, impulsor del nacionalisme d'esquerres i futur president d'ERC, Octavi Saltor, tinent d'alcalde de Barcelona a finals de la Segona República i Miquel Roca Junyent, un dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya i pare de l'actual Constitució espanyola.
Un any després, Diada multitudinària a Barcelona
Tot i la gran rellevància de la primera Diada lliure, la pressió social del poble català es va multiplicar un any després als carrers de Barcelona. El 1977, gairebé 1 milió de persones es van manifestar sota el mateix lema: "Llibertat, amnistia, Estatut d'autonomia".
I ho van aconseguir. El 29 de setembre el president Adolfo Suárez va restablir la Generalitat de Catalunya i el nou Govern espanyol, elegit a les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, va autoritzar el retorn de Josep Tarradellas, que seria investit president de Catalunya a finals d'aquell mateix octubre, després de 38 a l'exili.