Poetesses pel Dia Mundial de la Poesia
- La poesia de les dones és un tresor de l'Arxiu de TVE Catalunya: descobrir-les ens permet gaudir més dels seus versos
- Us proposem escoltar Maria Àngels Ànglada, Olga Xirinachs, Laura López Granell, Maria Mercè Marçal, Marta Pessarrodona i Rosa Leveroni
Vint-i-u de març, Dia de la poesia: enguany és a les dones a qui dediquem la cerca a l'Arxiu de TVE Catalunya. I amb un pensament clar, com va escriure magistralment una de les veus que destaquem, la de Laura López Granell, a la seva obra Batall:
Fins i tot quan no ho vol,
sobretot quan no ho vol,
el poema és consol.
Maria Àngels Ànglada
Maria Àngels Anglada (Vic, 1930- Figueres, 1999), va ser assagista, crítica i novel·lista, però la coneixem sobretot com a poetessa. L'excel·lent Crear i viure, programa sobre art, en va fer un reportatge biogràfic. L'actriu Anna Lizaran ens recita els poemes d'Anglada: Retorn a la Poesia, De vegades pel març, Els innocents i Epigrama A Safo de Tul·li Làurea. Josep Tero, cantant, en va musicar els versos i ens els canta.
A Empúries, una entrevista en mig de les restes del nostre passat grecoromà, Anglada ens parla dels costums i forma de vida dels habitants que hi van fer cap: mitologia, les lluites, formes de vida... I també ens parla de Sandàlies d'escuma, una de les seves novel·les.
Per a les tardes i per al públic més jove, aquestes imatges es van utilitzar també a TVE Catalunya per a l'espai Cuca de llum.
Gran admiradora de Konstandinos Kavafis, Anglada estimava i viatjava molt Grècia, i va publicar un llibre per donar la seva visió del món grec antic i modern: Paradís amb poetes. La sèrie de literatura L'Odissea n'hi va dedicar un capítol. Anglada hi llegeix fragments.
De Maria Àngels Anglada també conservem una entrevista just després de rebre el premi Josep Pla de narrativa el 1978 amb l'obra Les Closes, on explica que el text té molt d'autobiografia.
Olga Xirinachs
Nascuda a Tarragona, el maig de 1936, Olga Xirinachs ha guanyat els premis més destacats de la literatura catalana i segona dona Mestra en gai saber, després de Mercè Rodoreda. A l'arxiu de TVE Catalunya la trobem, ben jove, a l'espai Tot Art. La poetessa acabava de rebre la Viola d'Or dels Jocs Florals a l'exili per Botons de tiges grises. Ens va explicar com se sentia i ens en va llegir els versos.
Laura López Granell
La poetessa Laura López Granell ensenya narrativa i poesia a l'Ateneu Barcelonès i veu un interès creixent per aprendre a expressar els nostres sentiments, sobretot quan el món trontolla, com va passar amb la pandèmia. També ens explica quin és el tamboret de tres potes per a un escriptor.
Maria Mercè Marçal
De Maria Mercè Marçal n'hem sentit a parlar molt perquè moltes dones s'hi senten profundament properes. Nascuda a Barcelona el 1952, va morir l'estiu del 1998 per un càncer de pit. Dona que vivia, escrivia, reivindicava, el seu llegat inclou poesia, narració, edició i traducció. Feminista, mare soltera d'una filla, no dubtava a explicar les seves experiències davant la càmera, com diem més amunt, una gran sort per nosaltres per poder escoltar-la i conèixer-la millor.
També el programa Cuca de llum ens va apropar a la seva biografia, explicada per ella mateixa. La Cantant Marina Rosell interpretà un poema de l'autora, Cançó de camí.
Raimon la va convidar al seu programa Literal i celebrava que en tinguéssim el recull Llengua abolida (1973-1988), i que es va publicar a València el 1989. En el repàs a la trajectòria, l'autora i el director i presentador parlen de quan va començar a escriure, dels professors i companys i de l'editorial que van muntar: Llibres del mall.
Marta Pessarrodona
Marta Pessarrodona va escriure per a TVE Catalunya la sèrie Retrat de dona per encàrrec de Sergi Schaaff. Va venir no fa gaire als estudis de Sant Cugat per a explicar al programa cultural Punts de vista que es reeditava un dels seus llibres més admirats, Donasses.
Molt abans, pel Nadal de 1986, va ser al plató de Terenci a la fresca. És un gust escoltar- la parlant de viatges i del seu amor per Anglaterra i la literatura anglesa.
La poetessa ens recita els seus versos: al cultural Espai, a casa seva i amb el gosset a tocar, ens llegeix Confessió, on desgrana els que podria haver estat i no fou. I Schöneberg, on parla encara més el seu cor.
Rosa Leveroni
Rosa Leveroni va tenir una vida intensa, i ho reflectia a la seva poesia. Nascuda el 1910, va viatjar molt per Europa, va estudiar la poesia catalana, italiana, francesa i alemanya, i va ser alumna de l'antiga Universitat Autònoma durant la II República. A més de versos, escrivia assaig i crítica literària, i el 1947 va guanyar els Jocs Florals convocats a Londres.
L'escriptor Carles Riba va ser un puntal a la seva vida i la seva obra. Leveroni deia que no l'havia 'influït', sinó que li va 'despertar les inquietuds poètiques'. Ell va ser professor seu a la Universitat, i la poetessa recordava que les classes podien canviar d'un moment a l'altre. Quan Riba va decidir viure l'exili a Catalunya i va retornar amb la seva esposa Clementina Arderiu a Barcelona, Leveroni era el seu enllaç amb l'exili a l'estranger. L'autor de les 'Elegies de Bierville' li va prologar els Epigrames i cançons que Leveroni va publicar el 1938.
Maria Antònia Oliver va entrevistar Rosa Leveroni per al programa de TVE Catalunya Cinc cèntims de cultura. La definia com una dona i poeta bella.
Feliç dia de la Poesia a tots. No us faci por llegir-ne!