Receptes de mones tradicionals, pel Dilluns de Pasqua
- La mona que mengem Dilluns de Pasqua es pot fer amb receptes més o menys senzilles: te les recordem
- A més, amb l'Arxiu de TVE Catalunya, et convidem a veure com eren abans aquests pastissos i perquè en mengem
Dilluns de Pasqua és el dia de la mona, tot i que molts ja fa dies que en mengen i altres en continuaran gaudint dies després. A Catalunya és costum que els padrins la regalin als seus fillols. I com que la pastisseria és una de les nostres arts tradicionals més estimades, tothom vol seure a taula per menjar un bon tros de mona, els ous i les figures de xocolata.
La tradicional d'ametlla i nata
Ara, les mones de Pasqua són més entretingudes de fer, però sempre hi ha qui s'estima les més senzilles, tan bones com les que duen moltes floritures o guarniments. A l'obrador de la pastisseria Baixas, el pastisser ens va ensenyar com n'és de fàcil posar nata i ametlla al pa de pessic. Mireu que senzilles ens semblen ara les mones que eren fetes només de xocolata: a la d'aquest breu reportatge hi ha inclòs un rètol amb l'any de la filmació, el 1967.
Per fer-ne una de ben vistosa, primer cal dibuixar-la
A molts pastissers els agrada preparar mones, però a l'Antoni Escribà el complaïa especialment. Quan passava Nadal ja tenia al cap idees per a l'arribada de la Pasqua. Feia pastissos amb crema, i també les inevitables figures de xocolata.
Les estructures que es basteixen només amb el derivat del cacau s'han de fer amb un primer pas insalvable: un dibuix amb llapis i paper. En aquest cas, el pastisser se n'empesca una d'un conill. Guaiteu quins passos fa per arribar a muntar-lo.
Oi que podríem dir la mona de Pasqua és el dolç amb el qual els nostres pastissers fan servir més imaginació? Mireu l'Oest americà, amb indis, soldats de cavalleria i carretons. Una mona molt maca, però que també acabarà ben desfeta a la boca.
Montserrat Seguí ens ensenya a fer una mona ben gustosa
Montserrat Seguí va dedicar la vida a la cuina i a divulgar-ne les tècniques i secrets. L'abril del 1982, per Pasqua, el programa Tot i més la va filmar mentre ens mostrava com es pot fer la mona a la cuina de casa. Seguí explica trucs i consells perquè cada pas quedi perfecte, quins són els estris que ens ajudaran més i com cal combinar els ingredients de manera adequada. El resultat i la decoració que ens proposa agradaran a grans i petits.
A 'La recepta perduda' aprenem a fer mones com les d'abans
Sílvia Abril, al programa de cuina catalana La recepta perduda, ens va fer cinc cèntims de l'origen d'aquesta delícia. Voleu veure les carres dels infants? Amb quina il·lusió es miren les mones: anar a la pastisseria els fa venir salivera!
Aquí la teniu: la recepta que la Sílvia Abril i el pastisser Christian Escribà, fill de l'Antoni. No és una mona qualsevol, és la típica del barri de Sant Martí, com les d'abans: de brioix i ous durs. Seguiu-ne els passos i ja veureu quin gust quan la tasteu. Sense gaires floritures, amb ous, farina i creativitat. Boníssima.
Si cliqueu aquí sota, hi trobareu la llista d'ingredients i també, pas a pas de l'elaboració.
Un misteri per a esperar la mona
Els grans recordareu el programa Quitxalla, que portava cada tarda, en sortir d'escola i durant el berenar, moments de distracció amb dibuixos, números de circ, contes, teatre… Per Pasqua, el programa va estrenar el capítol Palmira i la mona, una historieta sobre el misteri que passa a una pastisseria: algú hi entra de nit i es menja un tros de mona de l'aparador. Qui deu ser?
Quan Quitxalla va passar a ser en color, hi vam gaudir de les aventures d'en Mac i l'Àngela Bloc. En el capítol que teniu a continuació, tots dos ja han comprat la mona. Però no n'hi ha prou de comprar-la per a ser un bon padrí. Cal dur els fillols a veure un bon espectacle de titelles, equilibris o pallassos. Passeu a l'envelat, que a Vilanova i la Geltrú hi actua el grup L'Estaquirot.
Bona Pasqua a tothom, i bona mona!