Mor el pintor de Barcelona, Antoni Vives Fierro
- El pintor barceloní Antoni Vives Fierro, que ha retratat la seva ciutat a centenars de quadres, ha mort als 83 anys
- La seva filla Clàudia ens ha deixat el millor perfil biogràfic d'aquest artista al seu documental 'Pater'
Antoni Vives Fierro és el protagonista del documental 'Pater', ara d'obligada visió: hem conegut el traspàs, amb 83 anys, del pintor de Barcelona, la seva bran musa i model, la seva gran inspiració.
Vives Fierro la retratava en gran quantitat de situacions. Les flors de la Rambla, els parroquians d'un bar, el passeig de Gràcia, els tendals de les voreres per on passeja la gent, l'interior i l'exterior del Liceu, el Palau de la Música ... Després de viatjar a l'estranger, tornava amb més ganes encara de descobrir-la. Va estudiar a l'escola d'art La Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc.
Pater, el retrat de la carrera artística de Vives Fierro
'Pater' repassa la carrera artística d'Antoni Vives-Fierro, és un homenatge de l'autora i filla, que va seguir el seu pare durant cinc anys. Clàudia Vives-Fierro va explicar que aquest documental el va fer amb 'la idea de pintar un retrat'. Va enregistrar Vives Fierro amb els seus quadres, pintant, amb els pinzells, la paleta de colors, projectant paisatges nous.
És doncs un reportatge extens, molt personal, i que aconsegueix analitzar l'evolució de l'obra del seu pare, de les seves exposicions per tot el món i de la intensa activitat que va desenvolupar durant tota la seva vida, sense oblidar del paper imprescindible que la seva dona, Emi, va exercir a la seva vida i en la seva obra artística.
La mateixa autora va parlar del seu treball al programa de RTVE Catalunya, Noms propis. També va explicar com n'és de dur, dur un cognom amb tanta força al món artístic.
Vives Fierro trobava encara més bella Barcelona en tornar de l'estranger
El 1964, amb 24 anys, Antoni Vives Fierro va exposar els seus dibuixos a la recordada Galeria Rovira. El 1980 ja era famós, un artista valorat, i la seva obra era esperada i rebuda amb emoció: entesos o no en pintura, els visitants frisaven per veure quin indret sortia a la nova llista de treballs del pintor.
Així, el 1980 va exposar 36 olis a la Galeria Comas, ni més ni menys sota el lema 'La Barcelona que jo estimo'. La relació del pintor amb la ciutat és d'amor i admiració: explica a Claudi Puchades a la revista d'arts Signes, que després de les estades a França i els Estats Units, troba una gran bellesa en racons de la capital catalana, que sovint ens poden passar desapercebuts.
Aquesta exposició va servir per a retratar Vives Fierro i donar-lo a conèixer arreu de l'estat a través de la Primera cadena. L'ensenyava prenent apunts, assegut a un banc del passeig de Gràcia, fent anar el carbonet amb molta traça.
L'arquitectura de Barcelona era una de les grans inspiracions de Vives Fierro. El 1986, quan feia més de nou mesos que hi treballava, va explicar al programa d'Ací, d'allà el repte en què estava immers. L'any anterior havia estat molt admirada la seva obra sobre el Gran Teatre del Liceu, i li van encarregar una monogràfica sobre el Palau de la Música Catalana. El mateix pintor explicava cadascun dels passos.
L'any 1988 explicava Vives Fierro la seva trajectòria artística fins llavors i els seus projectes, com havia après a dibuixar i que com a pintor se sentia autodidacta.
Antoni Vives Fierro va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2003, el Premi Joan Fuster d'assaig, per 'El nacionalisme que ve'. El comiat a l'artista es farà en la intimitat familiar. Continuem ampliant aquesta informació.