Com cada dimecres, ens visita el nostre traficant d'endorfines, Toni Cano. Avui deixa de banda els carrers de Madrid i entra als estudis per obrir alguns dels melons més divertits i polèmics del dia. Debatrem sobre la pizza amb o sense pinya, la truita de patates amb o sense ceba, si preferim viatjar al passat o al futur, si estem sols a l'univers, què és millor entre teletreball o oficina, si som més de maratons de sèries o d'esperar un capítol cada setmana, cinema o sofà a casa, si els diners donen la felicitat, quin és el millor regal: una experiència o un objecte útil, invents absurds però imprescindibles, mascotes versus xarxes socials i de l'actualitat més recent.
Per acabar el Xavifòrnia d’avui ens visita Cristina La Mar, que arriba amb Una flor en la luna, un disc que sona a viatge però també a retorn: a l’arrel, al cos i als llocs que ens transformen. Nascuda a Lloret de Mar, formada en jazz i amb experiència entre Europa i Llatinoamèrica, presenta un treball de sis cançons gravat a Bogotà amb músics tocant en directe, buscant conservar la respiració compartida i la imperfecció com a part essencial del so. Amb ella parlem d’aquest pont entre Colòmbia i el Mediterrani, de la fusió de gèneres sense perdre identitat, de l’“amor bonic” que travessa el disc i de què vol dir avui fer música des de la connexió humana i no des de la perfecció tècnica. Cristina La Mar actuarà al BARTS Festival el 18 de juliol.
