Comencem la tercera hora amb una banda que no necessita presentacions: avui ens visita La Pegatina, que arriba a aquest moment amb una combinació poc habitual: vint anys de trajectòria, èxit popular i encara fam de carrer, de barreja i de moviment. Aquest 24 d’abril han publicat Fuegos del barrio, un nou disc produït per Camilo Lara que neix després d’una pausa important i que recupera l’esperit més essencial del grup: la comunitat, la festa compartida, la fusió sense por i aquella energia de barri que sempre ha estat al centre del seu ADN. Però no és només un disc de retorn. També és una manera de mirar cap a allò petit, cap al que tens a prop, cap a les veus properes que continuen tenint sentit enmig del soroll. Després d’haver voltat mig món, La Pegatina sembla voler recordar que, de vegades, les coses més grans encara comencen al tros de carrer de sempre. I això és el més interessant d’ara: no tornen per viure de la nostàlgia, sinó per demostrar que encara tenen discurs, autenticitat i festa per estona. Amb gira internacional en marxa i parada a Barcelona el 29 de maig al Poble Espanyol, avui parlarem amb ells de música, identitat i de com es fa gran una banda sense deixar de sonar jove.
Avui ens visiten Pilar Castro, Jorge A. Lara i Fer Pérez per presentar Los Justos, una pel·lícula que arrenca amb una premissa tan simple com devastadora: nou membres d’un jurat popular han de decidir un cas de corrupció aparentment clar… fins que apareix una oferta secreta d’un milió d’euros per cap si canvien el veredicte. Dirigida per Jorge A. Lara i Fer Pérez, i presentada al Festival de Màlaga 2026, la cinta arriba als cinemes aquest 30 d’abril combinant comèdia negra, tensió moral i crítica social. Al repartiment hi trobem noms com Carmen Machi, Marcelo Subiotto, Bruna Cusí i la mateixa Pilar Castro en una història coral on ningú no surt net del tot. Més que una pel·lícula sobre un jurat, Los Justos sembla un experiment incòmode sobre el preu real de la consciència. Què passa quan la justícia entra en una sala… i després hi entra el diner? Què pesa més: els principis, la por o la temptació? I aquí hi ha el gran encert: la pel·lícula no només jutja els personatges, també interpel·la l’espectador. Perquè la pregunta de fons no és què farien ells… sinó què faríem nosaltres quan ningú no ens mira.
