Com cada dimecres, ens visita el nostre traficant d’endorfines, Toni Cano, avui no surt pels carrers de Madrid, sinó que ve als estudis a obrir melons: temes incòmodes, curiosos i d’aquells que generen debat immediat. Analitzem també l'actualitat més recent.
Per acabar el Xavifòrnia d’avui ens visita Andrés Koi, en un dels moments més importants de la seva trajectòria. Després d’una etapa molt reconeguda amb Dvicio, ara consolida el seu camí en solitari amb Sol de Invierno, publicat el 21 de març, un disc de 11 cançons que parla de reconstrucció, esperança i una nova manera d’entendre la música més lliure i personal. Abans n’havia avançat temes com “En calma”, “Europa”, “Mal o bien” o “Mesita de noche”, dibuixant un relat íntim i honest sobre el canvi, la vulnerabilitat i les segones oportunitats. A més, aquesta nova etapa ja la defensa als escenaris amb la seva KOI Tour, amb dates a Espanya i Mèxic. El més interessant és que Andrés Koi sembla menys pendent de demostrar qui va ser abans i molt més decidit a deixar clar qui vol ser ara. Avui parlarem amb ell d’identitat, independència artística i del repte de començar de zero sense perdre l’essència.
