Com cada dimecres, ens visita el nostre traficant d’endorfines, Toni Cano. Avui no surt pels carrers de Madrid, sinó que ve als estudis a obrir melons: temes incòmodes, curiosos i d’aquells que generen debat immediat. Analitzem quins són els noms de nen i de nena més posats a Catalunya i Espanya, descobrim què diu de tu la manera com col·loques el paper de vàter i comentem per què alguns estudis apunten que les persones més intel·ligents acostumen a tenir menys amics.
Per acabar el Xavifòrnia d’avui ens visita Ulises Porra, director de Bajo el mismo sol, una història ambientada al Carib de principis del segle XIX que, malgrat estar situada fa més de dos-cents anys, dialoga constantment amb els grans debats del present. La pel·lícula ens trasllada a l’any 1819, a una illa marcada per les tensions colonials, les desigualtats i la convivència entre cultures. Allà, tres personatges d’orígens molt diferents intenten construir un futur compartit enmig d’un context hostil, demostrant que la supervivència, la dignitat i la recerca d’un lloc al món són inquietuds universals. Bajo el mismo sol parla de migracions, identitat, prejudicis, poder i oportunitats. Però sobretot parla de persones. D’éssers humans que intenten entendre’s en un món que sovint els obliga a veure’s com a enemics. Una proposta ambiciosa, emocionant i molt actual que ens recorda que, malgrat les fronteres i les diferències, tots vivim sota el mateix sol.
