Obrim setmana amb la cita habitual del dilluns, les #Albertències amb Alberte Montes, on repassem les seves famoses #Albertadas i també tot el que ha donat de si La Gent Parla, l’espai on les xarxes tornen a demostrar que la realitat sempre pot ser una mica més estranya que la ficció. Amb Alberte Montes parlem d’un inici de mes marcat per celebracions com el Dia de la Mare, el pont i la sensació que el calendari s’està accelerant. També apareix el fenomen de les fotos retocades en casos de persones desaparegudes, un tema que obre debat sobre la imatge digital i la percepció pública en situacions delicades. En clau esportiva, el bloc Alberte FC arriba carregat: el Barça encadena una nova final i manté viva la seva dinàmica competitiva, amb la Lliga encara oberta i el clàssic a l’horitzó, mentre el Reial Madrid travessa un moment de dubtes i pressió mediàtica creixent. A La Gent Parla també destaquen fenòmens socials i virals com la Macromisa evangelista a Madrid, que reuneix desenes de milers de persones i genera sorpresa pel seu format massiu, o el cas del Ábalos Comedy Show, que barreja política, relacions personals i xarxes en clau gairebé de serial. I tanquem amb el toc habitual de clickbait viral, aquests continguts d’autocura i fitness que prometen canvis fàcils des de casa però que, com sempre, acaben plantejant més dubtes que certeses.
Avui ens visita Nacho La Casa per presentar Un hijo, una pel·lícula que arriba als cinemes el 15 de maig de 2026 de la mà de Filmax i que marca el seu debut en el llargmetratge de ficció després d’una trajectòria vinculada a l’animació, la producció i el guió. La cinta adapta la novel·la d’Alejandro Palomas i se centra en María, una psicòloga escolar novata que detecta que darrere l’aparent normalitat d’un nen de vuit anys s’amaga un secret profundament inquietant. A partir d’aquí, la història es desplega més com un drama emocional que com un thriller convencional, posant el focus en els silencis, les intuïcions i tot allò que els adults no sempre saben o volen veure. El més interessant d’Un hijo és que no parla només d’un cas concret, sinó d’un sistema: el de les famílies, les escoles i els adults que sovint prefereixen mantenir una versió còmoda de la realitat abans que afrontar el que no encaixa. La pel·lícula planteja així una mirada incòmoda sobre la infància, la salut emocional i la dificultat d’escoltar quan el dolor no s’expressa de forma evident. En el fons, la pregunta que sobrevola tota la història és clara: què passa quan el problema no és el nen, sinó tot el que l’envolta i ningú vol mirar de cara?
