Què millor per començar el dimarts de Xavifòrnia que amb Les Rajades del Franquesa. Si la setmana passada parlàvem dels hotels d’estiu, avui en fem la segona part, però entrant en el terreny de les curiositats, les manies i aquelles grans preguntes existencials que només apareixen quan dorms fora de casa. Parlarem d’artistes i personatges famosos que van morir en hotels, des de Whitney Houston al Beverly Hilton fins a Oscar Wilde, Coco Chanel, David Carradine o Jimi Hendrix, en històries que barregen luxe, excessos i finals inesperats. Però també hi haurà espai per a les petites misèries hoteleres del dia a dia: la gent que roba tovalloles i amenities, els que deixen l’habitació impecable per vergonya, els dubtes eterns sobre per què el check-in sempre és tan lent o per què no pots entrar abans de les 15h mentre a les 7:45 ja t’estan despertant amb aspiradores i cops de llit al passadís. I, per acabar, intentarem resoldre un dels grans enigmes del sector: què fa exactament una governanta d’hotel… i si és, potser, el càrrec amb el nom més pretensiós del món.
I tanquem la primera hora amb el més viral del moment, en una jornada marcada per l’obsessió contemporània per envellir cada vegada menys. Parlarem de la polèmica generada per Yuzz, la nova beguda amb àcid hialurònic impulsada per María Pombo i Mahou, que promet cuidar la pell des de dins i que ha encès el debat entre influencers, nutricionistes, farmacèutics i dermatòlegs sobre si realment ens podem “beure l’skincare”. També posarem el focus en Sergio Ramos i la seva possible entrada a l’accionariat del Sevilla FC, una operació envoltada de rumors, desacords i sobretot una roda de premsa tan peculiar —amb PowerPoint, ulleres i posada en escena de professor universitari— que ha desfermat una allau de mems a les xarxes. I acabarem amb un nou concepte viral que molts potser han sentit sense saber-li posar nom: la “ressaca de zorra”, aquella culpa emocional postfesta que apareix quan tens la sensació d’haver parlat massa, d’haver-te exposat massa o simplement d’haver ocupat més espai del que tocava. Un fenomen que, segons una enquesta improvisada de redacció, sembla connectar especialment amb els més joves… mentre que els grans, potser, ja viuen instal·lats en una saludable fase de “m’és bastant igual tot”.
