Obrim el Xavifòrnia amb els Virals, on avui les xarxes bullen entre nostàlgia, debat social i històries que semblen gairebé ficció. Comencem amb el retorn d’El Último de la Fila, amb Manolo García i Quimi Portet reunint milers de persones a Barcelona en un concert tan èpic com ple de contradiccions. També posarem el focus en Eva Soriano, que ha encès el debat amb un monòleg viral sobre la maternitat i la pressió social que encara pesa sobre les dones, en una conversa a la qual també s’hi ha sumat Lola Índigo. Comentarem una història que ha fet la volta a les xarxes: la cara oculta dels càstings televisius, amb el testimoni d’un exconcursant de La Voz que revela contractes, pressió i competència ferotge abans fins i tot de pujar a l’escenari. Mirarem cap a Rio de Janeiro, on Shakira ha batut rècords reunint dos milions de persones a Copacabana en el concert més gran de la seva carrera.
Avui ens visita Da Igual, una banda que arriba a aquest moment en plena fase de reactivació, després d’una trajectòria gens lineal marcada per l’èxit precoç, la ruptura i un retorn construït des de zero. El grup, format per Wences Sánchez i Alex Pouget, va néixer el 2007 dins l’escena pop-punk i, després d’aturar-se en sec, ha tornat aquest 2026 amb nova música i una gira que els torna a situar en sales i festivals, amb cites destacades com el Movistar Arena de Madrid o el Sonorama Ribera. Amb cançons com “Voy a mi ritmo” o “Hacerlo mal” i el nou EP No estoi, la banda està definint una etapa que sona menys a nostàlgia i més a reconstrucció conscient. Ja no és només un retorn, sinó una manera de reapropiar-se del seu propi relat després d’haver après, sovint a cops, com funciona la indústria. El més interessant del moment actual de Da Igual és que venen d’haver tocat sostre molt joves i d’haver caigut igual de ràpid, cosa que els ha obligat a tornar des de baix i repensar-ho tot: la música, el ritme i el control del projecte. I aquí hi ha el punt clau: no sembla que tornin per recuperar el que eren, sinó per construir —potser per primera vegada— la seva versió més lliure, més sòlida i més seva.
