si el problema no fos que no creixem prou, sinó precisament créixer?
Parlem de decreixement, però no ens quedem en la teoria. Volem saber què significa quan parlem de lloguers, de salaris, de serveis públics i de drets laborals. Per què l’economia pot créixer mentre l’accés a l’habitatge és cada vegada més difícil? Quins són els límits físics d’un creixement indefinit en un planeta finit? Podem treballar menys sense cobrar menys? I com fem que la transició ecològica no la paguin les persones amb menys recursos?
En parlem amb Giacomo D’Alisa i Hugo Abad, de Recerca i Decreixement, que ens expliquen les bases del moviment decreixentista i les recomanacions que han preparat de cara a les eleccions del 29 de novembre.
També parlem amb Jordi Solé, investigador del CSIC, sobre els límits ecològics del model econòmic actual, la transició energètica i el mite del creixement verd, i amb Luis González Reyes, coautor del llibre Decrecimiento: del qué al cómo, sobre propostes concretes en energia, habitatge, treball i producció.
Decréixer no vol dir retrocedir. Vol dir deixar de mesurar el progrés pel creixement del PIB i posar al centre les necessitats de les persones: decidir què hem de reduir, què hem de reforçar i com repartim millor la riquesa i les responsabilitats perquè tothom pugui viure dignament dins dels límits del planeta.
