Què passa quan la revolució digital necessita grans quantitats d’electricitat, aigua i territori? I qui n’assumeix els costos?
Al programa d’aquest dissabte 24 d’octubre analitzem l’expansió dels centres de dades i les infraestructures vinculades a la intel·ligència artificial, i els impactes ambientals i socials que poden generar. Quanta electricitat i aigua necessiten? Com poden afectar les xarxes elèctriques i els recursos disponibles? Quants llocs de treball creen realment? I quins beneficis deixen als territoris que els acullen?
En parlem amb Andrea Arnal, col·laboradora habitual de Vida Verda; Joan Carles López, d’Ecologistes en Acció; Pablo Jiménez Arandia, periodista d’investigació, i Enol Nieto, graduat en Dret i Ciències Polítiques especialitzat en ecologia política i dret de l’aigua.
També ens apropem al conflicte al voltant de la gigafactoria d’intel·ligència artificial projectada a Móra la Nova, amb Aleix Carbó, de la CGT de les Terres de l’Ebre i de la Plataforma Aturem la Gigafactoria d’IA, i a les mobilitzacions contra els impactes hídrics d’aquestes infraestructures, amb Aurora Gómez Delgado, del col·lectiu Tu Nube Seca Mi Río.
El núvol no és abstracte: necessita electricitat, aigua, minerals, infraestructures i espai físic. Per això, més enllà de la promesa d’innovació i sobirania tecnològica, ens hem de preguntar quants centres de dades necessitem, per a quins usos, qui en rep els beneficis i qui n’assumeix els costos ambientals i socials.
