De la mateixa manera que les tradicions estrangeres penetren en la nostra cultura, també ho fan en les paraules, sobretot via anglicismes
Els anglicismes, és a dir, termes procedents de la llengua anglesa introduïts en altres idiomes, cada vegada estan més presents en el vocabulari diari. Paraules com "mainstream", "trend" o "crush" prenen el lloc de "popular", "tendència" o "amor platònic", sobretot en la manera d'expressar-se dels més joves.
Es tracta d'una inevitable escletxa generacional o bé estem davant d'una pèrdua de riquesa de la llengua catalana? Segons Judith Freixa, professora del Departament de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra, els anglicismes són fruit d'un món globalitzat on l'anglès és la llengua dominant i que representa modernitat i prestigi. Això el fa atractiu per a la població més jove, perquè emprar-lo dona a entendre als interlocutors que s'està al dia. A més a més, és natural crear noves paraules per copsar millor noves realitats. Són els anglicismes camuflats.
Els joves, que consumeixen més contingut en línia, estan més exposats a l'anglès o a d'altres llengües estrangeres. Per això incorporen més termes al seu vocabulari i barregen idiomes amb més freqüència. I també utilitzen aquests termes importats com a codi de comunicació propi, per a diferenciar-se i marcar distància amb els adults. En aquest sentit, si sentim als fills dir frases com "Bro, el seu outfit dona cringe", probablement s'expressen així perquè no volen que se'ls entengui fora del seu cercle d'amistats o generacional.
En tot cas, segons Freixa, que posa d'exemple altres països europeus, els anglicismes no substitueixen el català, sinó que han arribat per conviure-hi. | Informa: Laura Zurriaga
