Una exposició al Palau Robert de Barcelona reivindica la faceta més combativa del violoncel·lista, ara que es commemora el 150è aniversari del seu naixement
Pau Casals mai va separar art i vida. La seva mare li va inculcar un humanisme que el mestre va mantenir dins i fora dels escenaris, posant la música al servei de la pau i dels seus ideals democràtics. Un compromís que posa de relleu aquesta exposició al Palau Robert, comissariada per la directora del Museu Pau Casals del Vendrell, Núria Ballester.
S'hi exhibeixen audiovisuals, com els seus 3 discursos a les Nacions Unides, documentació, i objectes originals, des de la funda del seu violoncel a la carta amb què Kennedy va agrair-li el concert a la Casa Blanca el 1961.
La música va ser per a Casals una eina de comunicació i de protesta, com quan es va negar a tocar a la Rússia soviètica, l'Alemanya nazi i l'Espanya franquista. Després de la Segona Guerra Mundial, els països aliats, que van tolerar la dictadura de Franco, van escoltar el seu silenci voluntari. Un exemple de compromís que continua interpelant-nos i la coherència d'un artista que va perseguir la pau armat amb una batuta i el seu violoncel. | Informa: Marta Orquín
