La 'gentrificació climàtica' agreuja la crisi de l'habitatge

Amalia Calderón-Argelich, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i de la UOC, alerta que el canvi climàtic està transformant també el mercat de l'habitatge. El concepte de 'gentrificació climàtica' descriu el procés pel qual les zones més ben adaptades a les altes temperatures, és a dir, amb més espais verds, ombra, menys contaminació o edificis energèticament eficients, esdevenen més atractives i poden acabar expulsant la població amb menys recursos. Això afegeix una nova dimensió a la crisi de l'habitatge, ja que l'accés a un entorn més resilient davant la calor depèn cada vegada més de la capacitat econòmica.

Hi ha un estudi de l'ICTA-UAB que identifica especialment aquest risc als municipis perifèrics de l'àrea metropolitana de Barcelona, menys densos, amb un parc d'habitatge més nou i una millor qualitat ambiental. Calderón-Argelich defensa que les polítiques d'adaptació al canvi climàtic han d'anar acompanyades de mesures que evitin l'especulació i el desplaçament dels veïns més vulnerables. També adverteix que les dificultats per accedir a ajudes per rehabilitar edificis o millorar-ne l'eficiència energètica poden accentuar les desigualtats i agreujar situacions de pobresa energètica.

Per anticipar aquest fenomen, l'equip investigador ha desenvolupat una plataforma oberta que analitza els 36 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'eina combina més d'una vintena d'indicadors sobre adaptació climàtica, característiques del parc d'habitatge, vulnerabilitat socioeconòmica i recursos públics, com ara refugis climàtics, per identificar les zones amb més risc de gentrificació climàtica. El projecte, elaborat amb la col·laboració del Sindicat de Llogateres i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, té com a objectiu ajudar les administracions a actuar abans que aquests processos d'expulsió residencial s'intensifiquin. | Informa: Olga Rodríguez