La gran paradoxa de la longevitat femenina L'augment de l'esperança de vida constitueix una de les transformacions més importants de la història contemporània. Mai la humanitat havia viscut tants anys ni havia acumulat tantes generacions convivint simultàniament.
Aquest èxit col·lectiu, fruit dels avenços sanitaris, socials i econòmics, té un protagonista sovint poc reconegut: les dones. A pràcticament tots els països desenvolupats, les dones viuen més anys que els homes. (5,4 + a Catalunya) Tanmateix, darrere aquesta aparent victòria demogràfica s'amaga una paradoxa que la ciència encara està intentant comprendre plenament: les dones viuen més, però no necessàriament viuen millor.
Les estadístiques mostren que les dones acumulen una prevalença més elevada de malalties cròniques, més discapacitat, més fragilitat i més 2 anys viscuts amb limitacions funcionals. Aquesta realitat qüestiona una idea simplista de la longevitat basada exclusivament en la quantitat d'anys viscuts. La pregunta ja no és quants anys viurem... sinó en quines condicions vivim.
Convidats: Carme Valls, metgessa, Doctora en Medicina especialitzada en endocrinologia i medicina amb perspectiva de gènere; Sara Jaurrieta, economista, portaveu salut Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar; Monserrat Barceló, metgessa, assessora per Europa de Veristat; Manel Becerra, historiador, president Unió Jubilats i Pensionistes UGT; Antonio Martínez del Hoyo, advocat president Comissió Sènior, Col·legi Advocats de Barcelon; Ramón Miralles, metge geriàtric, director de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB, professor de geriatria de la UAB i Lourdes Charles, psicòloga, presidente Associació SOMSENIORS.
