Viurem més anys. La pregunta és: on i amb qui? Durant dècades, les societats occidentals han centrat bona part dels seus esforços a allargar la vida. Els avenços mèdics, la millora de les condicions de vida i l'extensió de l'estat del benestar han fet possible una de les grans victòries de la història humana: viure més temps que mai. Però ara emergeix una nova pregunta, tan transcendent com la primera: com viurem aquests anys addicionals?
Espanya presenta una singularitat notable. La majoria de persones grans són propietàries del seu habitatge. Aquesta realitat sovint genera la percepció que la qüestió residencial està resolta per a les generacions més grans. Però és una visió parcial. Moltes persones disposen d'un patrimoni immobiliari considerable i, al mateix temps, conviuen amb pensions modestes, dificultats de mobilitat, habitatges envellits, manca d'accessibilitat o situacions de solitud no desitjada. És la gran paradoxa de la longevitat contemporània: tenir una casa no sempre significa tenir una llar adaptada a les necessitats de l'edat. El valor patrimonial no garanteix necessàriament qualitat de vida.
Convidats: Josep Ma Rañé Blasco, Conseller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya 2003 i 2006; Joan Sala, sociòleg, president Associació SUMERIS; Marta Villanueva Cendàn, Regidora Ajuntament BCN. Presidenta Institut Municipal Persones Discapacitades; Monserrat Barceló, metgessa, assessora per Europa de Veristat; Francesc Patricio, Metge, Membre del Consell Assessor de la Gent Gran Catalunya i Josep Martí Vallés, gerontòleg, Fundador Inforesidencias.com.
