La llegítima catalana, els drets del cònjuge vidu, la protecció de les persones grans i les decisions jurídiques i fiscals que poden evitar conflictes entre generacions. Parlar d'herències continua sent un dels grans tabús familiars.
No només perquè ens confronta amb la mort, sinó perquè posa al descobert una realitat sovint silenciada: la família és un espai d'afectes, però també de poder, dependències, interessos patrimonials i expectatives.
Allò que no s'ha resolt en vida pot acabar esclatant després de la mort. Una herència no transmet únicament béns; també pot fer aflorar desigualtats, preferències, sacrificis i ferides emocionals acumulades durant dècades. La mort no sempre origina els conflictes familiars; de vegades, simplement els revela. Per això, la planificació successòria constitueix una responsabilitat jurídica, econòmica i humana.
Fer testament no és obligatori, però permet ordenar la transmissió del patrimoni d'acord amb la voluntat de la persona i dins dels límits legals. Quan no existeix un títol successori vàlid, s'aplica la successió intestada i és la llei qui determina els hereus i els drets que els corresponen.
Convidats.
Alex Ebrat, advocat expert en assessorament jurídic tributari, i herències; Antonio Martínez del Hoyo, president comissió d'Advocats Sèniors del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB); Patricia Ebrat, advocada experta en herències i fiscalitat; Manel Becerra, historiador, president de la Unió Jubilats i Pensionistes (UGT); Lourdes Charles, presidenta Associació SOMSENIORS i Bilal Amghar Azouag, alumne periodisme 4r UAOCEU.
