Obrim a la reflexió la Direcció General de les Persones grans de la Generalitat de Catalunya i la política pública de la longevitat
Els canvis demogràfics experimentats en els darrers anys, l’augment de l’esperança de vida i la disminució de la natalitat han provocat un increment molt significatiu del pes social de les persones grans a la nostra societat. Actualment, a Catalunya hi viuen aproximadament 1.492.335 persones de 65 anys o més, cosa que representa al voltant del 19,23% de la població total.
Aquest percentatge, que ja s’acosta al 20%, es preveu que superi el 25% en els propers anys. D’aquest conjunt, el 57% són dones 2 i el 43% homes. Un escenari configura un repte col·lectiu de primer ordre que, com a societat, cal afrontar amb determinació.
La Direcció General de la Gent Gran, creada per la Generalitat de Catalunya i integrada al Departament de Drets Socials i Inclusió, té la responsabilitat de coordinar i desenvolupar les polítiques d’atenció a la gent gran, amb especial atenció a la soledat no desitjada i a l’envelliment actiu, com un exemple. La seva creació respon a la necessitat d’una governança més integrada i especialitzada, capaç 3 d’afrontar els reptes de la longevitat amb una mirada transversal, intergeneracional i estratègica.
Ens acompanya Pedro Cano Desandes, director general de la Gent Gran de la Generalitat de Catalunya; Montserrat Barceló, metgessa, assessora per Europa Veristat, i Antonio Martínez del Hoyo, advocat president Comissió Sènior, Col·legi Advocats de Barcelona, a banda dels col·laboradors habituals.
