Entre els grans reptes que Catalunya haurà d'afrontar destaquen el dret d'envellir a casa amb els suports necessaris, la integració efectiva dels sistemes social i sanitari, la transformació del model residencial cap a una atenció més personalitzada i centrada en la persona, la resposta a la soledat no volguda, la salut mental, les demències i l'Alzheimer, així com la dignificació del sector de les cures i el suport a les famílies cuidadores. Tot això exigeix professionals qualificats, recursos suficients i una governança basada en la coordinació entre administracions, serveis i comunitat.
Tanmateix, la nova política pública de la longevitat no pot limitar-se als serveis assistencials. Ha d'incorporar també els grans debats del segle XXI: la innovació biomèdica, la medicina preventiva, la intel·ligència artificial 3 aplicada a la salut, la robòtica assistencial i els avenços científics que permeten augmentar els anys de vida en bona salut. Catalunya compta amb un ecosistema de recerca biomèdica de primer nivell que hauria de convertir-se en un aliat estratègic de les polítiques de longevitat.
Convidats: Pedro Cano Desandes, director general de la Gent Gran de la Generalitat de Catalunya: Antonio Martínez del Hoyo, president comissió d'Advocats Sèniors del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB); Laura Rosillo, consultora sènior de 55mas.es i membre del Consell Assessor de l’Estratègia per una Societat Longeva i una Vida Plena de la Generalitat de Catalunya; Manel Becerra, historiador, president de la Unió Jubilats i Pensionistes (UGT); Lourdes Charles, presidenta Associació SOMSENIORS i Leopoldo Gai, advocat president Associació SUMERIS.
