Victoria Bateman: L'economia d'Atenes anava molt malament perquè mentre els homes eren lliures, les dones estaven molt restringides
Com s’ha construït realment la riquesa de les societats modernes? Durant segles, la història econòmica s’ha explicat com una epopeia exclusivament masculina, convertint noms com Henry Ford o J.P. Morgan en els únics motors del progrés. Però, què passa si redibuixem aquest relat situant les dones al centre de l'anàlisi?
En aquest capítol de Sense memòria, Isabel Díaz entrevista la reconeguda historiadora econòmica britànica Victoria Bateman, professora a Cambridge i Oxford i col·laboradora habitual de la BBC, amb motiu de la publicació a Espanya del seu ambiciós llibre, Econòmica. Una historia global de mujeres, riqueza y poder (Ático de los Libros, 2026)
A través d'un viatge global que va des de la prehistòria fins al present, Bateman desmunta un dels mites més grans del passat: la idea que les dones només es dedicaven a la llar. Des de les caçadores de fa 9.000 anys a Amèrica fins a la meitat de la força de treball que va aixecar les piràmides de Giza, les evidències arqueològiques —sovint ignorades pels investigadors dels segles XIX i XX— demostren que el treball femení ha estat un element estructural del desenvolupament econòmic.
L'entrevista obre una profunda reflexió sobre com la llibertat de les dones és el termòmetre de la prosperitat d'una civilització. Bateman contraposa la misogínia i el fracàs econòmic de l'antiga Atenes amb l'èxit comercial de societats més lliures com Lídia o la costa fenícia.
L'autora ens convida a analitzar personatges històrics complexos en tota la seva llum i foscor —com l'emperadriu xinesa Wu Zetian o la rica comerciant nigeriana Madame Tinubu— i llança una advertència cap al present. Revisitant la Roma de fa 2.000 anys, ens mostra com el populisme d'August va utilitzar un "pànic moral" per culpar la independència de les dones de la caiguda de la natalitat i de la crisi de l'imperi; una estratègia que, lluny de salvar l'economia, la va fer caure en picat. Un paral·lelisme incòmode però necessari amb els moviments polítics actuals d'arreu del món.
Una conversa imprescindible per entendre que cap gran civilització ha prosperat mai utilitzant només la meitat del seu potencial humà.
-
© Photos i Video by Isabel Díaz i Pedro Blázquez
-
Música i Recursos
Made In Dagenham (Trailer) - Nigel Cole (2010)
Working Girl - Mike Nichols (1988)
Let The River Run by Carly Simon (Movie Version - BSO Working Girl - 1988)
She Works Hard For The Money (Club Mix) by Donna Summer (1983)
--
Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez
Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo)
Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez
---
Agraïments
Aurora Ferro (Traducció al Català)
