Arqueologia, missions jesuïtes, insularitat i la ceràmica més austral del planeta al sud de Xile
En aquest episodi de Sense Memòria viatgem a Chiloé, al sud de Xile, un territori insular on el passat i el present conviuen de manera especialment visible. A partir del projecte Encuentros Insulares de Chiloé, el programa explora una colonització tardana i intermitent, el paper dels jesuïtes i de les missions circulars, la singularitat de les esglésies de fusta i l’estudi de la ceràmica més austral del planeta com a claus per entendre un profund procés d’hibridació cultural.
La conversa compta amb Jaume Garcia Rosselló, arqueòleg i catedràtic de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i director del projecte; amb la doctora Margalida Coll Sabater, arqueòloga i investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a la Universitat Pompeu Fabra, i amb Ana Delgado Hervàs, catedràtica de Prehistòria i Arqueologia a la UPF, directora del GRACME i referent internacional en arqueologia mediterrània. Tres veus que connecten l’arqueologia de Chiloé amb debats globals sobre territori, materialitat i contacte cultural.
Marc històric i arqueològic
Chiloé és un territori insular marcat per una ocupació humana antiga i per una història colonial fragmentada. Quan, entre els segles XVI i XVII, hi arriben els jesuïtes, es troben amb una població nòmada i canoera, difícil d’assentar en un espai on la mobilitat marítima és essencial. Davant d’aquesta realitat, despleguen el sistema de les missions circulars, una forma d’evangelització basada en visites periòdiques i no en assentaments permanents. Aquest model, ja experimentat anteriorment en altres parts del món amb resultats limitats, tampoc no aconsegueix a Chiloé transformar radicalment l’organització social local.
Malgrat el fracàs del projecte evangelitzador com a mecanisme de control estable, el contacte —breu però intens— dona lloc a una societat híbrida, permeable al canvi però sense assumir plenament la nova forma de vida imposada. Aquesta hibridació es fa visible en molts àmbits, especialment en l’arquitectura religiosa. Les esglésies de fusta de Chiloé, algunes d’elles declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es construeixen amb tècniques pròpies de la construcció naval: la fusta es treballa com si fos la d’una embarcació, adaptada a un entorn marítim i climàtic extrem. Les primeres esglésies, amb sostres de palla i materials peribles, segueixen sent avui difícils de documentar arqueològicament.
Un dels eixos centrals del projecte és l’estudi de la ceràmica, un element clau per entendre la vida quotidiana i el contacte cultural. Contra el que podria semblar, Chiloé va mantenir una tradició terrissaire activa fins als anys vuitanta del segle XX. L’equip de recerca treballa des d’una arqueologia regressiva, del present cap al passat, per analitzar una ceràmica clarament híbrida, que no pot ser definida ni com a estrictament indígena ni com a europea. Aquesta recerca incorpora també una mirada sensorial, que té en compte l’ús, el tacte, el gust i la relació amb la cuina.
La comensalitat i les pràctiques alimentàries esdevenen així espais privilegiats per observar la continuïtat cultural. Tècniques com el curanto, documentades a Xile des de fa més d’11.000 anys i encara vives a Chiloé, mostren una persistència de pràctiques ancestrals on la dimensió col·lectiva és fonamental. En aquest context, el paper de les dones resulta clau en la transmissió de coneixements, gestos i sabers associats a la cuina i a la cultura material.
Aquest episodi de Sense Memòria proposa, en definitiva, mirar Chiloé no des del marge, sinó com un espai central per repensar la colonització, la insularitat i els processos de contacte cultural. Un territori on la memòria es conserva en la fusta, en la ceràmica i en pràctiques quotidianes que continuen connectant passat i present.
Contingut relacionat:
Jaume García Rosselló // https://www.uib.es/personal/ABjE2NTcyNA/
Chiloé // https://www.instagram.com/arqueochiloe/
Margalida Coll Sabater // https://www.upf.edu/web/gracme/quienes-somos/-/asset_publisher/OrYVFFpwEtwu/content/margalida-coll-sabater/maximized
GRACME // https://www.upf.edu/web/gracme
-
© Photos by Margalida Coll
-
Música i Recursos
La Misión (Suite Orquestal) by Roma Sinfonietta & Coro Polifónico - 2002 // BSO The Mission by Ennio Morricone (1986)
Música Andina que Sana el Alma | Melodías Relajantes de los Andes by Luz y Melodía (2025)
Efectos de sonido by Pixabay //
Tierra del Fuego by Rodrigo Laffertt - 2010
--
Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez
Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo)
Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez
---
Agraïments
DPTO de Medios y Producción rtve Andalucía / Juan Carlos Cardeñosa (Técnico RNE/RTVE Granada)
