Barcinona: ciutat en transformació, entre un món romà que s’apaga i un medieval que encara no arriba
Segon capítol dedicat a la Barcelona visigòtica. Si en el primer episodi seguíem el rastre de la primera seu episcopal sota la Plaça del Rei, en aquest explorem una ciutat que es transforma entre els segles IV i VII: una Barcino que deixa de mirar cap al món romà i comença a convertir-se en Barcinona.
En aquesta nova ruta visitem tres espais que expliquen, cadascun a la seva manera, la metamorfosi de la ciutat:
La Domus de Sant Honorat, on els mosaics d’una antiga residència aristocràtica conviuen amb sitges.
La muralla tardo-romana, monumental i sorprenentment ben conservada, que els visigots ja es van trobar dreta i que convertia Barcino en una ciutat fortificada i simbòlica alhora.
I les restes arqueològiques d’Hèrcules 3, un paviment excepcional de pedra de Montjuïc que ha reobert el debat sobre la distribució de la ciutat romana i que mostra com l’antic centre polític va ser espoliat i reutilitzat en plena antiguitat tardana.
Una Barcelona més viva, més activa i més complexa del que sovint expliquen els grans relats: una ciutat que es reconfigura mentre el món romà s’esvaeix i el medieval encara no ha començat del tot.
En aquest capítol conversem també amb Gisela Ripoll, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, que ens ajuda a situar aquesta antiguitat tardana en un marc més ampli i menys “obscur” del que sovint imaginem; i amb els arqueòlegs Daniel Alcubierre, tècnic del Museu d’Història de Barcelona; Xavier Maese Fidalgo, del Servei d’Arqueologia de Barcelona (Institut de Cultura de Barcelona); i Jordi Ramos Ruiz, dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
CONTEXT HISTÒRIC
En aquest període, el poder de la ciutat es desplaça progressivament del fòrum romà cap al complex episcopal, que esdevé el nou centre polític, econòmic i social. Els bisbes —convertits en patroni de la ciutat— administren impostos, organitzen la vida urbana i acumulen una autoritat que va més enllà de la religiosa.
Al mateix temps, les elits tardo-romanes i visigòtiques ocupen, transformen o abandonen les grans domus, mentre l’economia urbana es reorienta: els centres vitivinícoles del territori passen a produir cereals, i els espais públics es privatitzen o es reutilitzen. La ciutat, petita però estratègica, manté una activitat comercial notable fins ben entrat el segle VII.
El segle VIII, en canvi, continua sent un territori d’ombres: un moment de transició poc documentat, marcat per canvis polítics profunds i per l’arribada de noves dinàmiques al Mediterrani occidental. Un d’aquells silencis de la història que encara esperen ser excavats.
Contingut relacionat:
Barcelona visigòtica (Part I) // https://rtve.es/a/17082482/
-
© Photos i Video by Isabel Díaz i Pedro Blázquez
-
Música i Recursos
KDW0772_01 SACRED by Extreme Music
KDW0772_04 ELYSIAN FIELDS by Extreme Music
Rome (Wasn't Built in a Day) by Studio Bonaparte (2020)
--
Ambientació Musical i Edició Final by Pedro Blázquez
Sintonia Original 'Sense Memòria' by Gabriel Berlanga (DJ Undo)
Logo Original 'Sense Memòria' 3ª Temporada by Felipe Ibáñez
---
Agraïments
Gisela Ripoll López - Arqueòloga / Catedràtica del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona
Serveis Exteriors RNE Catalunya
