Entrevistem a la traductora Victoria Alonso, que ens acosta la novel·la més biogràfica de Margaret Atwood. Editada per Salamandra. Es tracta d'una de les obres més emblemàtiques de l'escriptora. Perturbadora, tot i que no exempta d'humor, entranyable i mordaç. Ojo de Gato ens acosta a una Margaret Atwood en estat de gràcia. El millor llibre que s'ha escrit en molt de temps sobre l'amistat femenina. Una novel·la que destil·la saviesa.
Margaret Atwood és una de les escriptores més prestigioses del panorama internacional. Autora prolífica traduïda a més de 40 idiomes que ha practicat tots els gèneres literaris. El Cuento de la Criada, Los Testamentos, El Año de Diluvio, Nueve cuentos malvados o l'assaig Penélope y las 12 criadas. Ojo de Gato és un insòlit escrutini de la vida cultura canadenca des de la Segona Guerra Mundial fins els anys '80. Mitjançant la forja de la personalitat de la seva protagonista Elaine Risley, des de la infantesa fins a la maduresa, Atwood repassa amb lucidesa un període en què el progrés del feminisme s'enllaça amb la mutació de l'art modern.
Amb motiu de la primera retrospectiva de la seva obra a Sub-Versions, una galeria alternativa de Toronto regentada per un grup de dones, Elaine Risley, una pintora rodejada d'una aureola d'artista polèmica, torna a la ciutat i al paisatge de la seva joventut. La trobada amb la ciutat, abans puritana i gris, ara esplèndida i moderna, fa aflorar una gran quantitat de records, entre els que destaquen imatges de la seva atípica família, el seu excèntric i brillant germà amb qui acostumava a jugar a les caniques, i les seves antigues amigues Carol, Grace i sobretot Cordelia, amb les que havia creat un món propi aliè a les preocupacions dels adults.
A través de les boniques descripcions d'obres d'art, la força evocadora de les escenes retrospectives i la presència de subtils pinzellades autobiogràfiques, Atwood ens ofereix una magnífica novel·la d'aprenentatge, on una canica de vidre transparent amb una flor de pètals de colors en el centre gira i gria en un equilibri tan precari com la vida de les dones, que una vegada varen ser nenes.
La crueltat de la infantesa, la memoria, els processos, el temps, els canvis, els personatges i sobretot la creativitat que servirà a la protagonista per reconciliar-se amb el seu trauma. Gaudiu de la xerrada!!!!!
