Tots arrosseguem ferides, unes de ben visibles a la pell i d'altres ocultes en el més profund de l'ànima. Sílvia Cantos és una lletraferida que ens planteja diverses històries humanes lligades per un fil invisible que comparteixen un tret comú: el dolor o el trencament en les seves vides.
Descobrim personatges com el Fabio, un nen que perd a la seva mare massa aviat i de manera sobtada, una jove Martina que després d'un sopar amb les amigues pateix un trauma que la bloquejarà.
També tenim una parella que viu cites clandestines i que seran observades des del confinament autoimposat per la Martina, com si es tractés de la Finestra Indiscreta.
La Paula serà una altra de les protagonistes, viu immersa en un ritme frenètic en la seva feina fins que un bon dia la vida la posa davant el mirall d'una malaltia que la farà aturar-se i replantejar-se el seu futur personal i professional.
Les ferides que no es veuen són les més profundes. Flueixen les trames argumentals i totes tenen un punt en comú que és l'empatia. Com les persones en circumstàncies puntuals, encara que siguin desconegudes, es poden posar del nostre costat i acompanyar-nos. Complicitats, valors, seguretat, refugi o supervivència vital. L'autora, la Sílvia Cantos, mostra durant tota la narració la seva passió pels llibres, la lectura, les biblioteques i O Porto, un lloc on hi haurà una connexió entre dos dels personatges. La incertesa a la vida a vegades és el pitjor. Els personatges de Ferides es van guarint les ferides uns als altres i sorgeixen dels seus pous personals, cadascú a la seva manera. La vida és estranya, té coses contradictòries, ens manté sotmesos a la rutina un munt de temps i, de sobte, et fa una sacsejada que t'obliga a replantejar-t'ho tot. La capacitat de resiliència que tenim les persones és bàsica al llibre.
