Fem tertúlia amb docents i escoltem la veu d'altres experts i d'adolescents, i també adults, que ens expliquen com prenen les decisions que afecten el seu futur
Una pregunta habitual que fem als infants i als adolescents, de forma bastant periòdica, és què volen ser de grans. Els anomenem professions i oficis, des dels més tradicionals, com poden ser metge, metra, veterinària, doctor, futbolista... als que s'han anat imposant en els últims anys i amb les últimes modes, com ser youtuber o qualsevol disciplina relacionada amb la IA. Però, els estem ajudant a descobrir el seu talent? Avui ens ens ho qüestionem com a pares, mares i docents, però també ens preguntem si el sistema educatiu ho permet. Si des de que són petits, animem als nostres fills i als nostres alumnes a descobrir-se a si mateixos. Com són, què els agrada, quines habilitats tenen... O, si per contra, ho deixem tot en mans de les notes i dels últims cursos d'institut. ¿Hem de donar per fet que quan siguin adolescents, tant ells i elles, com les seves fam´lies, haurem d'angoixar-nos per aquestes decisions que han de prendre sobre el seu futur? Què en pensen ells de tot plegat? Escoltem el testimoni de nois i noies que ens expliquen com viuen aquesta tria d'assignatures i de camí que han de fer, i també la veu d'adults que, mirant enrera, valorant si van prendre les decisions més adequades. Parlem de segones oportunitats, de segones i terceres carreres, d'oficis, de com ajudar-los a conèixer-se i rebem les orientacions d'experts, que són professors, orientadors i pedagogs.
