Molts pares (masculí) es queixen de que ni la literatura ni les pel·lícules, ni el paradigma social heretat, els permet exercir la paternitat fora dels clixés
L'escriptor Andrés Neuman és un pare bocabadat pel descobriment del món del seu fill. Tant, que quan encara no havia nascut, va tenir la necessitat d'escriure un llibre ("Umbilical"), on recollia les seves sensacions durant els 9 mesos d'espera i, després, el seu primer any de vida. Ara, acaba de publicar un segon, "Pequeño hablante" (Alfaguara), en el que comparteix les emocions que sent veient com el nen va posant nom a tot el que veu. Ens sorprèn explicant-nos que després de "mama", "papa" i "teta", el següent que va dir el Telmo va ser "ventilador", i ens detalla el per què d'aquesta obsessió per aquest aparell. També hem aprofitat per parlar amb Neuman de com és ser pare avui dia; de les etiquetes que sovint es posen a la paternitat i de la motxilla que ha heretat a l'hora d'exercir de pare. I ens confessa que potser el que ha fet en el seu últim llibre ha estat endinsar-se en un gènere de literatura amorosa poc freqüent: la d’un pare sorprès o meravellat davant l’arribada del seu primer fill. Lamenta que els homes tinguin pocs espais per parlar sobre criança.
Després de conversar amb ell, hem seguit estirant el fil de la #paternitat per rebre la nostra prescriptora literària, la Laura García. En el seu #BookLife recomana títols, precisament, perquè els homes que són pares s'indentifiquin i es vegin reflectits en les situacions que s'hi narren.
