Antigament, el fet de cantar formava part inseparable de la majoria de la gent. Es cantava a la feina, a casa i per a celebrar. La mecanització del camp, l’aparició de l’electricitat, la societat de l’espectacle i l’arribada de la ràdio o la televisió són algunes de les causes que van propiciar un canvi de paradigma i de costums que van afectar el fet de cantar en tots els àmbits. Un fet que ha provocat diversos canvis ens els paisatges sonors de la vida quotidiana. Recuperem tonades que cantàvem a casa nostra i que parlen de nosaltres a través del projecte Càntut i de la comissària de l’exposició que es podrà veure ara a la Fira de l Mediterrània de Manresa, l’Alda Rodríguez.
La transmissió de la música popular ha donat peu a situacions molt curioses. Durant molt temps, era comú que els músics que assistien a les festes d’un poble els agradés la melodia d’una cançó, tractessin de recordar-la, l’anessin taral·lejant fins a tornar a casa i, en arribar allí, reproduïssin la melodia amb el seu instrument. El mateix passava amb l’aparició de la ràdio: ara els músics podien escoltar les melodies des de casa, i quan apreciaven una que els cridava l’atenció, tractaven de treure-la al mateix moment d’escoltar-la. Sorgien així petites “còpies imperfectes” de la cançó original, fet que dona valor a la música tradicional. Escoltem alguns exemples pràctics de cançons que han variat amb el temps. Amb en Carles Escrig a La Guitza.
