Sandré: "germanor del desquici" (Acústicament) + Serpent

Cos, llosa, soroll, cansament. Com una pressió espessa, àcida, que s’enganxa a la pell. Un pes rovellat que dispara el batec roent. És al que carrega Sandré al seu nou disc: Paciencia Infinita. 11 cançons de protesta, resistència i diversió. Punk contra el col·lapse i una bona dosi de cinisme catàrtic. És un cruixit que esquerda la norma. Una esgarrapada conjunta que salva de la paràlisi. Un alè per, almenys, tenir paciència, una paciència (quasi) infinita. A l’Acústicament, la ment acústica de Sandré.  

I també descobrim el nou disc de Serpent, Absolutisme Zen.