Explorem l’esquerda, com aquell eco que triga a extingir-se dins d’una habitació buida. Primer a través de l’emoció d’unes veus que parlen de vulnerabilitat i reconstrucció. Amb la ferida a través del lament profund que esdevé històric, col·lectiu, polític. I finalment suspesa en un limbe sonor entre absència i presència. Tot això és el viatge sonor de Tectònica del So, un viatge pel so en relació a les pràctiques contemporànies. Amb l’artista sonor Fito Conesa.
Sabies que pràcticament totes les cançons que escoltem estan en ritme parell? Com és que quan més accés tenim a la música més uniforme es torna? Vivim temps paradoxals: quan més música tenim, major pèrdua de diversitat sonora estem experimentant. Ho sap bé l’Edi Pou. Periodista, escriptor, músic, meitat de Los Sara Fontan i ZA! Acaba de publicar el llibre ‘Nou Elogis del Imparell’, un excel·lent relat que explica perquè passa això, des de quan i com ens afecta aquesta uniformitat.
