L'accident ferroviari a Urda i les seves conseqüències polítiques, amb la dimissió inclosa d'Óscar Puente, capgiren el guió de la campanya del 29N
El cop d'Urda s’ha cobrat dues dimissions. Avui Óscar Puente ja és passat. Com l'expresident d’ADIF, arrossegat per la renúncia de l’exministre. I la tragèdia ferroviària ha dinamitat la precampanya i canviat el pas als partits, desplaçat el debat de l'habitatge i de les pensions a la gestió dels serveis públics, la seguretat ferroviària i les responsabilitats polítiques, a 3 setmanes del 29N.
El vicepresident Carlos Cuerpo és alhora ministre d’Economia i de Transports, en un relleu transitori amb el que el president Pedro Sánchez intenta passar pantalla i deixar d'anar a la defensiva en una pugna transcendental, però amb la crisi d'Urda, i d'Adamuz, i de Gelida, i de Rodalies, sense tancar.
Ho sap bé Sánchez, que planejava un plebiscit emocional, sobre el futur, l'esperança, i la por al que vindrà amb Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, i que ara haurà de retre comptes sobre els seus vuit anys a l'executiu, les inversions fetes i les que no, i la gestió, en el sentit més ampli, de les estructures d'Estat. I ho saben bé els socis. El Front Ampli d'Ada Colau pugna en les mateixes circumstàncies per liderar l'esquerra a l'esquerra del PSOE en una batalla que pot fer saltar pels aires les sempre tortuoses relacions a l'esquerra transformadora.
Podrà l'esquerra prendre impuls amb el vent de cua del tsunami demòcrata als Estats Units, la victòria de Lula da Silva al Brasil amb fugida de Bolsonaro, i del moviment estudiantil a Sèrbia, o tres flors no faran estiu? I a tot això, en quina situació queda el president Salvador Illa a la Generalitat amb un possible canvi de govern a La Moncloa? Sense consens per regular la compra especulativa d'habitatge al Parlament, clau en l'acord pressupostari amb els Comuns-Front Ampli, pot mutar la relació? Qui millor per analitzar-ho que la seva presidenta al Parlament, Jéssica Albiach.
