Posem en marxa la màquina del temps i viatgem fins a l’any 1991, un any que marca un abans i un després en la història contemporània. És l’any en què la Guerra del Golf arriba al seu desenllaç, en què la Unió Soviètica entra en la recta final abans de desaparèixer i en què l’apartheid sud-africà comença a ser desmantellat formalment. A Espanya, Felipe González continua al capdavant del Govern, Pasqual Maragall revalida l’alcaldia de Barcelona i la ciutat viu immersa en el compte enrere dels Jocs Olímpics de 1992, mentre Catalunya afronta també un dels episodis més tràgics de l’any: l’atemptat d’ETA contra la casa quartel de Vic, que causa nou morts.
Però el 1991 també és l’any d’una autèntica revolució cultural. En música, Nirvana publica Nevermind i “Smells Like Teen Spirit”, Metallica estrena el seu conegut Black Album, Guns N’ Roses publica els dos volums de Use Your Illusion, U2 presenta Achtung Baby, R.E.M. triomfa amb Losing My Religion i, a casa nostra, sonen Mecano, Sergio Dalma i Alejandro Sanz. I al cinema arriben títols que es convertiran en clàssics, com Terminator 2: El juicio final, El silenci dels anyells, Thelma & Louise, Hook, La bella i la bèstia o Tacones lejanos.
