Què passava a Espanya el 1949, 10 anys després de la Guerra Civil?
L'any que vas néixer
- Entre modernitat exhibida i misèria amagada: el 1949 Espanya viu un any de profundes contradiccions
- Justo Molinero explica com va començar l'emissora Ràdio TeleTaxi
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L'any 1949, una dècada després del final de la Guerra Civil, Espanya continua immersa en una dura postguerra marcada per l'escassetat d'aliments, la pobresa generalitzada, la cartilla de racionament, els problemes a les fàbriques i als circuits elèctrics i, sobretot, una gran repressió política. Tot plegat, enmig d'un aïllament diplomàtic que manté el règim de Francisco Franco fora dels principals organismes internacionals. En aquest context, diversos esdeveniments mostren la voluntat del franquisme de projectar una imatge de força i modernitat, sovint contradient la realitat quotidiana del país.
Franco acull refugiats austríacs
El 1949, Franco converteix l'arribada de milers d'infants austríacs refugiats de la Segona Guerra Mundial en una gran operació propagandística, en un moment en què el país viu en plena escassetat i fam. Les imatges del NO-DO mostren els nens, que s'allotgen a l'Orfenat Ribas —que avui dia és l'actual Institut Vall d'Hebron— passejant per Barcelona, en un intent de presentar el règim com a "humanitari" i desvinculat del nazisme. Però aquest gest contrasta amb el doble vessant que caracteritza el franquisme: mentre s'exhibeix solidaritat internacional, el règim continua ignorant per complet els seus propis exiliats republicans, que queden absents sistemàticament del discurs oficial i del mateix NO-DO.
Els infants refugiats austríacs que Franco va acollir, en una operació propagandística, a l'Orfenat Ribas, l'actual Institut Vall d'Hebron de Barcelona. Arxiu del NO-DO
L'invent espanyol que travessa l'Atlàntic
L'any 1949, el NO-DO aprofita qualsevol avenç tecnològic per exhibir modernitat. Un dels exemples més celebrats és el retrat que el noticiari fa del tren Talgo, dissenyat per l'enginyer espanyol Alejandro Goicoechea, que el mateix 1949 s'estrena als Estats Units. Amb la paradoxa que, tot i que el tren havia estat concebut i desenvolupat a Espanya, aquí no arribaria fins a la dècada dels cinquanta. El noticiari del règim presenta l'invent com un èxit nacional i una autèntica victòria mundial. Per Franco, el tren suposa una prova de modernitat i l'inici d'un acostament diplomàtic amb Washington, crucial per sortir de l'aïllament internacional en què està sotmès el país.
El tren Talgo, l'invent de l'enginyer espanyol Alejandro Goicoechea, que es va estrenar als Estats Units al 1949. Arxiu del NO-DO
Franco visita Catalunya
Aquest mateix any, Franco fa una visita destacada a Catalunya. A Barcelona fa parada a la plaça de toros la Monumental, on el dictador presència la tauromàquia des de la llotja presidencial. I també visita el Camp del Guinardó, on les joventuts falangistes li reten homenatge, mentre és obsequiat amb productes típics de la terra catalana.
Però un dels moments més simbòlics és la seva visita a Montserrat. Allà, el dictador és rebut per l'abat Aureli Maria Escarré, icona del catalanisme que acabaria tenint una relació tensa amb el règim. Les imatges del dictador entrant a la basílica són importants per la vinculació que intenta tenir el règim amb l'Església catòlica. El retrat que fa el NO-DO del dictador caminant sota tàlem processional, una imatge molt reservada a les superautoritats gairebé divines. És un clar exemple d'aquesta posada en escena que el règim busca per reforçar la fusió entre el franquisme i el catolicisme.
Franco entrant a la basílica de Montserrat sota tàlem processional, durant la seva visita a Catalunya el 1949. Arxiu del NO-DO
Tragèdia ferroviària als Guiamets: accident o sabotatge?
Un dels episodis més foscos del 1949 és el descarrilament del tren als Guiamets, a la zona de Móra d'Ebre, que causa 31 morts i un centenar de ferits. El franquisme atribueix el sinistre als maquis, en un moment en què es produeixen intents de boicot i d'atemptat de la xarxa ferroviària contra el règim. Mai s'ha pogut demostrar si es tracta realment d'un atac de la resistència esquerrana antifranquista o d'un accident en una xarxa ferroviària molt deteriorada. No obstant això, pocs dies després del succés, en plena escalada repressiva i davant la controvèrsia generada, el franquisme afusella quatre militants del PSUC al Camp de la Bota de Barcelona, sense proves que els relacionin amb el descarrilament.
Descarrilament d'un tren l'any 1949 als Guiamets, a la zona de Móra d'Ebre, que causa 31 morts i un centenar de ferits. Arxiu del NO-DO
Neix l'OTAN i Espanya queda fora del nou ordre occidental
Internacionalment, el 1949 suposa un punt d'inflexió: durant la postguerra de la Segona Guerra Mundial es crea l'OTAN, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, una aliança militar intergovernamental en què els estats membres es comprometen a defensar-se mútuament en cas d'atac exterior. Però l'Espanya de Franco en queda exclosa per la seva naturalesa feixista, reconeguda per molts estats, i pel rebuig dels aliats occidentals, que no volen que el país formi part del debat internacional. De fet, no acabarà adherint-se a l'OTAN fins al 1982. L'aïllacionisme continua sent una càrrega pesada per al règim, que intenta fer gestos propagandístics cap a fora per donar una imatge diferent.
Tot i els esforços i gestos propagandístics de Franco, Espanya queda fora de l'OTAN el 1949, l'any de la seva creació. Arxiu del NO-DO
Descobreix-ne tots els detalls
El 1949 és un any que combina propaganda i misèria, modernitat exhibida i repressió silenciosa. Mentre el règim intenta apropar-se al món i mostrar una Espanya progressista, la realitat de la població continua marcada per la fam, les restriccions i la por. Una dècada després de la Guerra Civil, el país continua sotmès a un règim que projecta cap a fora una imatge que ben poc té a veure amb el que viu la seva població. Si vols descobrir-ne més, pots veure a RTVE Play Catalunya L'any que vas néixer, presentat pel periodista i locutor de ràdio Xavi Bundó, amb l'actor Toni Sevilla i el presentador Justo Molinero.
Participa!
La Guerra Freda ha dividit el món de 1949 entre dos blocs. Mentre Orient i Occident s'enfronten, l'Espanya de Franco continua aïllada del pla internacional... Resol el quiz amb esdeveniments d'aquest any!
