Dol a Kennedy: Infants espanyols envien joguines als fills del president
L'any que vas néixer
- El règim franquista aprofita la campanya solidària per mostrar una imatge amable als Estats Units i al món.
- Com va descobrir Àlex Casanovas que volia ser actor?
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El 1964 és un any d'assoliments crucials a la història de la humanitat. Martin Luther King guanya el Premi Nobel de la Pau i s'aprova la Llei de Drets Civils als Estats Units, que prohibeix la segregació racial i representa un pas de gegant cap a la igualtat. Però també és l'any en què el país nord-americà entra a la Guerra del Vietnam.
A Espanya, el règim celebra el 25è aniversari de la dictadura o, com anomenen oficialment, "Los 25 años de paz", després del final de la Guerra Civil. I, alhora, al país es viu un episodi insòlit de solidaritat infantil. Després de l'assassinat del president nord-americà John F. Kennedy el novembre de 1963, centenars de nens i nenes de tota la península participen en una campanya per enviar joguines als fills del mandatari, Caroline Kennedy i John F. Kennedy Jr., com a mostra de condol i afecte.
Un gest de dol i amistat
Aprofitant l'època nadalenca, l'acció solidària és impulsada des de Madrid per un programa radiofònic molt popular, que aconsegueix recollir centenars de regals i milers de fotografies de nens espanyols pels fills del president nord-americà assassinat, John F. Kennedy. Aquest gest de dol i amistat cap als Estats Units se suma a la visita que fa Manuel Fraga Iribarne, ministre d'Informació i Turisme del règim, a Washington, on ofereix una corona de flors a la tomba del president Kennedy per retre-li homenatge.
Manuel Fraga Iribarne, ministre d'Informació i Turisme del règim, viatja a Washington per retre homenatge a Kennedy, oferint una corona de flors a la tomba del president nord-americà assassinat. Arxiu del NO-DO
El NO-DO en fa ressò
El NO-DO, l'informatiu oficial del règim franquista, dedica un reportatge en què presenta l'episodi com un "simpàtic esdeveniment suscitat per un popular programa radiofònic". Les imatges mostren grans magatzems plens de joguines que "els nens espanyols obsequien els fills del president Kennedy". L'enfocament, fidel al to paternalista i propagandístic habitual del noticiari, destaca la “tendresa” i la “generositat” dels infants espanyols, alhora que reforça una imatge amable d'Espanya davant dels Estats Units. Enmig de les tensions de la Guerra Freda, en què les dues potències defensen el bàndol capitalista, i coincidint amb els inicis de l'obertura del règim franquista cap al món, a Espanya li interessa reforçar la relació que ja tenia amb Washington.
En una imatge de tendresa i generositat, centenars de nens espanyols es reuneixen als grans magatzems de joguines per obsequiar els fills del president Kennedy. Arxiu del NO-DO
Els obsequis dels nens espanyols
Entre els regals oferts pels nens espanyols, el NO-DO esmenta especialment dues nines emblemàtiques: la Mariquita Pérez i el seu equivalent masculí, Juanín Pérez, totes dues emblemàtiques i símbols de la infància espanyola dels anys quaranta, cinquanta i principis dels seixanta. Els nens que porten els obsequis, Carolina Rivas, de sis anys, i Juan Humbert, de tres, són presentats davant les càmeres com els "ambaixadors" de tots els infants del país. Les joguines recollides —moltes d'elles reproduccions de figures populars espanyoles— són exposades al públic abans de ser enviades a Washington, acompanyades de milers de fotografies de nens espanyols, que rebran els fills del mandatari nord-americà assassinat.
Entre els regals oferts pels nens espanyols, s'hi troben joguines com aquestes, que són reproduccions de figures populars espanyoles. Arxiu del NO-DO
La lectura política del gest: entre la innocència i la propaganda
Tot i l'aparença d'un innocent homenatge, la iniciativa té una clara lectura política. El reportatge del NO-DO mostra les cares somrients dels nens espanyols i l'orgull amb què entreguen les seves joguines, però rere aquesta imatge amable s'hi entreveu la intenció propagandística d'un règim que aprofita qualsevol ocasió per millorar el seu prestigi exterior.
En un moment en què el franquisme busca reforçar els seus vincles amb els Estats Units, el gest infantil serveix per projectar una imatge de proximitat emocional amb la família Kennedy i, per extensió, amb el poble nord-americà. La mort del president, símbol de llibertat i modernitat a Occident, ha commogut l'opinió pública internacional, i el règim franquista aprofita el context per mostrar una Espanya aparentment compassiva, moderna i connectada amb el món.
La gran rebuda de la campanya solidària i la imatge amable que genera és aprofitada pel règim per fer propaganda i millorar el seu prestigi exterior, amb els Estats Units i el món. Arxiu del NO-DO
Coneix tots els detalls
A l'Espanya del 1964, entre desfilades militars i discursos triomfalistes pels 25 anys de pau, l'enviament de joguines als fills de Kennedy es converteix en una manera de fer diplomàcia amb el govern dels Estats Units. Si vols conèixer què més va marcar el 1964, pots veure a RTVE Play Catalunya L'any que vas néixer, presentat pel periodista i locutor de ràdio Xavi Bundó, amb l'actor Àlex Casanovas i el cantant Gerard Quintana.
Participa!
1964 amaga encara més esdeveniments... Pots encertar els que realment són d'aquest any en aquest quiz? Intenta-ho!
