El pacte d'educació, finançament, habitatge, immigració i seguretat centren el debat d'inici de curs al Parlament

Un pacte educatiu sense unanimitat

L'anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, aquesta setmana sobre la possibilitat d'impulsar un debat educatiu de país ha ocupat bona part del primer bloc del debat. La majoria dels grups han coincidit en la necessitat d'impulsar un gran acord per millorar el sistema educatiu català després dels mals resultats de les proves PISA i de la conflictivitat laboral viscuda els darrers anys als centres. Tot plegat, sense aconseguir la unanimitat entre els partits.

PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP han compartit la necessitat de reformar el sistema educatiu, però amb matisos. PSC, Junts i ERC han defensat un pacte ampli que impliqui la comunitat educativa i que permeti abordar qüestions com les ràtios, la inclusió o les condicions laborals dels docents. La portaveu del PSC, Elena Díaz, ha defensat la proposta del president Illa que un acord és "més que possible, necessari" i que ha d'incorporar les forces polítiques, la comunitat educativa, les famílies i la societat. Díaz ha reconegut que el sistema "arrossega deficiències" i necessita adaptar-se als canvis socials i educatius dels darrers anys. Ester Capella, portaveu d'ERC, ha defensat un pacte que "ha de transcendir el Govern i el Parlament", mentre que des de Junts, Salvador Vergés, ha reivindicat un cop més que el partit fa setmanes que treballa en un "gran acord nacional" amb el sector educatiu.

"No podem esperar al 2030", ha exclamat David Cid, dels Comuns, que han reclamat mesures immediates, com la climatització dels centres i la reducció d'alumnes per aula, mentre que la CUP ha exigit complir la inversió educativa prevista per la llei i ha condicionat qualsevol acord a un enteniment previ amb els sindicats.

En canvi, PP i Vox han qüestionat la utilitat del pacte: han atribuït bona part dels problemes al model actual d'immersió lingüística.Lorena Roldán ha assegurat que la primera condició per arribar a un acord és "reconèixer que el model d'immersió ha fracassat", mentre que Joan Garriga ha reclamat que s'incrementi el pressupost a Educació: "Per què no deixem de destinar 88 milions d'euros a l'exterior quan aquí tenim necessitats?(...) Son vostès una autèntica estafa". De fet, Vox ha estat l'únic que s'ha desmarcat d'assistir al debat de país que vol obrir Illa sobre la crisi educativa.

Preguntada per la seva predisposició, Aliança Catalana s'ha mostrat disposada a participar en un pacte educatiu, però ha defensat que la solució no passa només per incrementar la despesa. La formació ha apostat per reformular el model educatiu, i ha criticat que els mestres hagin assumit funcions més enllà de les estrictament educatives i ha vinculat alguns dels reptes del sistema a la capacitat d'absorció migratòria dels nouvinguts.

Immersió lingüística i resultats educatius

La immersió lingüística ha tornat a ser un dels punts de confrontació més intensos. Mentre les formacions de l'esquerra i l'espai independentista l'han defensada com una eina de cohesió, PP i Vox l'han assenyalada com un factor del deteriorament dels resultats acadèmics. PP i Vox han assegurat que el model ha fracassat i l'han relacionat amb els mals resultats acadèmics detectats pels informes internacionals.

01.36 min

El nou curs polític arrenca amb un Parlament més polaritzat

El finançament torna a dividir els grups

El model de finançament de Catalunya ha estat un altre dels principals motius de discrepància. ERC ha defensat que Catalunya necessita més recursos per garantir serveis públics i ha vinculat les millores en educació, salut o habitatge a un canvi del model de finançament. La formació republicana ha insistit que sense més capacitat financera molts compromisos es converteixen en "brindis al sol". Capella a interel·lt a tots els que no han participat en els model de finançament i ha apretat a Junts.

"Nosaltres no volem un o dos ous més a la cistella, no no. ...Volem la Gallina. La gallina és nostre i ja decidirem si donem un ou a Espanya", ha assegurat Vergés. Junts ha apostat per avançar cap a un model equivalent al "concert econòmic basc" i ha defensat que Catalunya recapti i gestioni íntegrament els seus impostos. Els postconvergents han sostingut que no es tracta d'obtenir més recursos puntuals sinó de disposar de tota la capacitat de decisió fiscal.

El PSC ha reivindicat la proposta de finançament impulsada pel govern de Salvador Illa i ha recordat que Catalunya necessita un nou model després d'anys de debat sense avenços. Els Comuns s'han mostrat favorables a obtenir més recursos, però han reclamat concretar quines polítiques es finançaran amb aquests ingressos addicionals.

Per la seva banda, el PP ha rebutjat les negociacions bilaterals i ha defensat un acord multilateral amb totes les comunitats autònomes. Vox ha criticat qualsevol fórmula que generi diferències tributàries entre territoris.

Aliança Catalana ha qualificat d'insuficient la proposta de finançament singular i ha defensat que Catalunya recapti la totalitat dels impostos i els destini íntegrament al territori. Segons la formació, qualsevol reforma que es mantingui dins del règim general dilueix l'autonomia financera catalana.

Habitatge: regulació o més construcció

L'habitatge ha protagonitzat alguns dels moments de més tensió del debat. Els Comuns han defensat que l'habitatge"un dret per viure i no per fer negoci". Han reclamat mantenir la regulació dels lloguers, limitar les operacions especulatives i ampliar el parc públic. Qui ha compartit aquesta visió ha estat ERC i ha defensat més eines per combatre l'especulació, fomentar la rehabilitació i mobilitzar habitatges buits.

La CUP ha plantejat mesures més contundents, com prohibir els pisos turístics o incorporar habitatges de la Sareb al parc públic.

Junts ha assegurat que el principal problema és la manca d'oferta i ha apostat per facilitar nova construcció, reduir la burocràcia i oferir més seguretat jurídica als promotors. El PP també ha defensat menys intervenció pública i més incentius per al sector privat. En aquesta línia, elx ha reclamat liberalitzar la construcció, reduir impostos vinculats a l'habitatge habitual i prioritzar l'accés a l'habitatge social per a les famílies espanyoles.

El PSC ha reivindicat les polítiques d'habitatge impulsades per la Generalitat i ha defensat la combinació de promoció pública, construcció i regulació del mercat.

De la seva banda, Aliança Catalana ha criticat els topalls als lloguers, les reserves obligatòries d'habitatge protegit i altres mesures d'intervenció pública, argumentant que desincentiven la inversió i la construcció de nous habitatges.

La crisi de Ceuta i les competències en immigració

La crisi de Ceuta i la delegació de les competències en immigració a Catalunya han estat dues de les principals qüestions sobre les polítiques migratòries.

Junts ha insistit que els fets d'aquestes últimes setmanes a Ceuta "demostren que al PSOE se li ha escapat la qüestió de la immigració de les mans". El seu portaveu, Salvador Vergés, ha reclamat aquesta delegació de competències per no "estar expenses del que decideixi l'Estat espanyol" i "tenir eines per expulsar" als migrants. També ha destacat que Catalunya té una taxa de migrants del 25%, molt superior a la majoria de països, i una "qüestió que preocupa la gent i que s'ha d'abordar".

Des del PSC també han defensat l'acord amb Junts al Congrés perquè la Generalitat disposi de les competències en immigració. "Entenem que millor des de cada comunitat autònoma que ha de gestionar la immigració", ha expressat la socialista Elena Díaz. En la mateixa línia, ERC i Comuns s'han posicionat a favor d'aquesta delegació de competències.

Per altra banda, el PP ha criticat que s'aprofiti la crisi de Ceuta per reclamar més competències. "Això no va de repartir competències, va de defensar la sobirania", ha retret la portaveu popular, Lorena Roldán. Per la seva formació, el que cal és una política migratòria alineada amb la Unió Europea i ha recriminat a Pedro Sánchez que deixés a Espanya fora del reglament europeu de retorn de migrants.

Vox i Aliança han defensat la necessitat de deportar als migrants irregulars. "La immigració descontrolada i il·legal causa inseguretat", ha assenyalat el portaveu de Vox, Joan Garriga. La seva formació aposta també per la deportació dels migrants que delinqueixin i dels "islamistes". Per part d'Aliança, Sílvia Orriols ha criticat que es fessin "deportacions massives i en calent" a Ceuta, però que s'incompleixi la llei d'Estrangeria i no es faci el mateix amb els "centenars de milers" que arriben amb visat de turista i després s'empadronen.

Seguretat i els canvis a Interior

En el bloc de seguretat, s'ha tractat si els catalans avui dia estan més segurs que abans, així com els recents canvis a la cúpula d'Interior. El PSC ha tret pit que "la delinqüència ha baixat un 8%" mentre que veu "culpables" que pugin els delictes de violència sexual cap a les dones "a qui nega aquesta violència".

Junts i PP han estat molt crítics sobre la seguretat a Catalunya. Vergés considera que el president Illa "ha perdut el control" en aquesta qüestió i en el Departament d'Interior. El seu diagnòstic és que augmenten els crims amb armes de foc i el narcotràfic, mentre que l'aposta personal d'Illa que era Josep Lluís Trapero ha estat substituït per Ferran López. En la mateixa línia, Roldán ha assegurat que "hi ha màfies del narcotràfic campant com si no passés res" i ho ha comparat amb el plató de la sèrie 'Narcos'. La popular també ha lamentat la desprotecció dels Mossos per la manca de pistoles tàser suficients.

Esquerra i Comuns han demanat que s'augmentin les penes per tinença d'armes de foc i armes blanques. Mentre que la CUP ha instat a englobar dins el concepte de seguretat qüestions com l'habitatge, l'alimentació, la mobilitat sostenible o "no morir per la calor".