La Generalitat es tornarà a finançar a través dels bancs 13 anys després
- El Govern aprova refinançar fins a 3.500 milions de deute a través de la banca privada
- L'executiu català busca una reducció dels interessos que actualment paga pel FLA
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Han passat 13 anys des que la Generalitat es va veure obligada a recórrer al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El govern d'Artur Mas, amb Andreu Mas-Colell al capdavant d'Economia, va ser dels primers a recórrer al mecanisme creat per l'executiu de Mariano Rajoy, després que les agències de qualificació rebaixessin a "bons escombraries" la consideració del deute català.
Amb encara 60.236 milions lligats al FLA, la consellera Alícia Romero fa un pas per intentar estalviar-se l'alt cost en interessos (3,5%) d'aquest mecanisme. Ha fet falta, això sí, que Moodys hagi canviat d'opinió. Ara la qualificació del deute català es considera "positiva", és a dir amb baix risc d'insolvència.
“💵 La Generalitat refinançarà 3.500 milions del seu deute amb entitats bancàries per primera vegada en 13 anys com a alternativa al FLA.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) May 13, 2025
L’objectiu és reduir el pagament d’interessos | @RTVECatalunya pic.twitter.com/YJOaocXTrO“
Fins a 3.500 milions
En el context actual de relaxació dels tipus, l’executiu català espera refinançar fins a 3.500 milions d’euros del seu deute en condicions més avantatjoses que les actuals, en un moment que el diferencial de tipus del Tresor respecte al FLA oscil·la entre els 60 i els 75 punts bàsics.
Aquesta diferència en el tipus d’interès podria suposar un estalvi màxim de fins a 24 milions d’euros per a la Generalitat cada any. Podria ser només el primer pas, ja que d'aquí al 2030 venç pràcticament una quarta part del deute pendent d'amortitzar, uns 20.000 milions.
Recordem que al febrer, ERC i el govern espanyol ja van anunciar un acord per condonar 17.104 milions. Representa el 19% de tot el deute de la Generalitat, uns 87.250 milions. Segons el Govern l'operació permetia aleshores un estalvi de 1.500 milions.
