L'Hostal de La Gavina, a "Històries de taula i llit"

"Històries de taula i llit" recorre hotels, fondes i restaurants de Catalunya que tenen una llarga trajectòria transmesa de generació en generació. El programa està dirigit per Soledad Gomis i té com a realitzadora a Pepa Pérez.

Aquesta setmana "Històries de taula i llit" explica la història de l'Hostal de la Gavina, l'establiment construït a la Punta d'en Pau, entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d'Aro, un trosset de paradís de la Costa Brava vinculada a la família Ensesa.

A principis dels anys 20 del segle passat, Josep Ensesa Gubert, fill d'un industrial gironí, intel·ligent, innovador i tenaç va convèncer el seu pare per a que Ii cedís el que eren uns ermots per edificar-hi vivendes, de seguida que veié el potencial turístic d'aquells paratges. Així fou com Senya Blanca, la casa familiar d'aquell visionari, obrí el camí d'una urbanització, S'Agaró, que des del 1932 ha tingut el seu epicentre en l'Hostal de la Gavina, un petit establiment hoteler que ha vist com les 11 primeres habitacions s'han multiplicat gairebé per set amb el pas dels anys. El gust per l'art i el culte a la bellesa impregnen totes les seves estances i passadissos, amb tapissos flamencs, talles romàniques, làmpades de Murano, gerros de Sèvres, arquimeses i mobles antics que l'han convertit en un petit museu a l'abast dels seus hostes.

En aquests més de 80 anys d'història, el que fou un projecte personal d'un visionari ha continuat gràcies a Josep Ensesa Monsalvatge, el seu fill, amb la seva esposa i els seus néts i propietaris actuals, Júlia, Virgínia, Carina i Josep Ensesa. Ells han aprés a estimar La Gavina "amb un amor incommensurable" –en paraules de la gran dels germans Ensesa– mentre l'hostal continua sent casa seva, el seu projecte, i la seva vida, adequant-lo als temps que corren sense deixar perdre ni la càrrega històrica que l'embolcalla, ni aquell glamur que li donà nom i que ha fet que rellevants personalitats del món de l'art, del cinema, de la política,… continuïn passejant-se pels seus jardins i allotjant-se en les seves estances, fent de l'Hostal de la Gavina el seu destí. Tal i com diu la Carina "és un oasi i… no et donen ganes de sortir d'aquí".