Raquel García-Tomás, compositora: "Sentia que em desprenia de la meva joventut"
Noms Propis - La compositora Raquel García-Tomás explica a 'Noms Propis' què implica viure de la música
- L'artista ha hagut de renunciar moltes vegades a la seva vida social i familiar
Raquel García-Tomás és compositora. Va néixer a Barcelona el 1984. Va estudiar composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Va doctorar-se al Royal College of Music de Londres. El 2017 va ser reconeguda amb el premi El Ojo Crítico de Ràdio Nacional, i el 2020 amb el Premio Nacional de Música en la modalitat de composició.
Amb l'obra Alexina B es va convertir en la segona compositora a estrenar una òpera al Gran Teatre del Liceu, la primera del segle XXI. La seva música s'ha interpretat en múltiples escenaris com l'Auditori de Barcelona, el Palau de la Música, el Teatre Lliure o el Museu Reina Sofía de Madrid. A 'Noms Propis', Raquel García-Tomás explica com ha pogut guanyar-se la vida amb la música.
Filla única
“Sempre m'inventava coses, vaig desenvolupar molt el món interior“
García-Tomás és filla única. Diu que quan era petita no hi havia les distraccions que hi ha ara. De fet, el primer ordinador que va arribar a casa seva va ser quan tenia 14 anys i només el feien servir per fer treballs, no com a entreteniment. Això, sumat a que no tenia germans i al fet que els seus pares tenien molta feina, va provocar que la compositora hagués de passar moltes estones sola a la seva habitació. "Sempre m'inventava coses, vaig desenvolupar molt el món interior. Muntava les meves històries i tenia amics imaginaris", assegura.
L'artista valora molt positivament l'important que ha estat per ella desenvolupar aquesta capacitat imaginativa perquè en el seu dia a dia treballa en solitud: "Em passo moltes hores sola. El confinament que tots recordem moltes vegades és el meu modus vivendi durant setmanes o mesos quan estic davant d'un projecte que l'he de tirar endavant i que em falten les hores", afirma.
La compositora Raquel García-Tomás, a 'Noms Propis'.
Fer renúncies per assolir l'èxit
“No me'n sento orgullosa perquè sembla que faci apologia d'aquest treball extenuador“
García-Tomás apunta que ha hagut de fer renúncies en la seva vida per aconseguir els èxits que ha assolit. "Durant molts anys renuncies a la vida social i familiar", explica la compositora. A més, l'artista diu que a vegades ha hagut de suspendre vacances. "No me'n sento orgullosa perquè sembla que faci apologia d'aquest treball extenuador però, fins ara, ha estat una realitat", reflexiona.
Tanmateix, la música admet que en els darrers anys li ha canviat la perspectiva i ha començat a prioritzar certs aspectes de la seva vida: "Si vull continuar amb aquesta carrera, no em vull cremar ni sentir que renuncio a res. Vaig tenir una època que sentia que em desprenia de la meva joventut", confessa la compositora, fent referència a èpoques on estava tot el dia davant de l'ordinador, amb molta feina i molt d'estrès.
“No sabia fer una cosa i havia de treure-la jo sola, sent autodidacta“
García Tomás reconeix que ha adquirit certs privilegis perquè ja és coneguda en el món on treballa i li ofereixen feines millor remunerades. Igualment, el fet de tenir més ofici diu que li permet administrar millor el temps i treure resultats més ràpidament. "He tingut èpoques que em donava de cap perquè no sabia fer una cosa i havia de treure-la jo sola, sent autodidacta", explica. En aquest sentit, ara pot reservar temps per a la seva vida social i per fer esport, per cuidar la seva salut física i emocional.
Sort per aconseguir l'èxit?
“A dia d'avui puc viure de la música, però és molt difícil, jo no hi comptava“
La compositora indica que, afortunadament, les renúncies que va fer en el passat han tingut resultats. Assegura que molts companys i companyes de professió van fer els mateixos sacrificis que ella i no han tingut la sort, ni les possibilitats, ni la visibilitat que té ella. "A dia d'avui puc viure de la música, però és molt difícil, jo no hi comptava", diu, i afegeix que "hi ha músics i intèrprets que si aconsegueixen una plaça en una orquestra o tenen un grup de cambra amb activitat regular, que ambdues opcions són molt díficils, poden viure d'això. En canvi, a un compositor no el contracta ningú, l'empresa és ell", afirma.
A tot això cal incloure la dificultat afegida que en el camp de la música clàssica contemporània hi ha poques oportunitats laborals. "El nostre àmbit és un nínxol, molt ben valorat, tenim un estatus, però és molt competitiu, tots estem molt formats i és molt dur. En el millor dels casos, el que fa la gent és fer classes per complementar el seu sou", conclou Raquel García-Tomás.
