Ventura Gassol, la veu de la fermesa que va tornar de l'exili
- Recordem Ventura Gassol, conseller de Cultura amb Macià i Companys, en el 130 aniversari del seu naixement
- Les entrevistes que va concedir a TVE Catalunya en tornar de quatre dècades d'exili demostren que va es va mantenir sempre fidel a la defensa de la llengua i el país
Ventura Gassol va néixer ara fa 130 anys, fill de pagesos de la Selva del Camp. Va ser poeta i polític, un destacat catalanista que arribà a conseller de Cultura de la Generalitat i que hagué d'exiliar-se el 1936, perseguit per franquistes i també per alguns republicans. Sempre ferm en la seva ideologia, va tornar a Catalunya el 1977. TVE aprofità per entrevistar-lo en diverses ocasions. Poder escoltar-lo és una aportació més del nostre Arxiu a la literatura catalana i la Història del país.
Gassol va parlar de Catalunya a tots els països on la vida i els exilis el van dur. El primer exili el va patir el 1926 després de ser detingut a França per haver participat als fets de Prats de Molló.
Quan va tornar a Catalunya, el 1931, va ser elegit diputat a les Corts i hi defensà tant com va poder l'Estatut de Núria. El poble català l'havia aprovat, però en arribar a Madrid va quedar molt retallat.
L'Estatut de 1932, que es coneix popularment com l'Estatut de Núria, va ser el primer redactat a Catalunya. Ventura Gassol, al davant d'una comissió, amb Josep Tarradellas darrere seu rtve
El 1933, va patir un atemptat a Madrid i va abandonar l'escó. Va sentir molt profundament la mort del president Francesc Macià, amb qui havia col·laborat molt estretament. Com a gran escriptor, coneixedor de la llengua i l'oratòria, la seva petja era indiscutible en els discursos de Macià. Gassol va ser qui va dir l'oració fúnebre al seu enterrament.
Lluís Companys el va ratificar com a conseller de Cultura. Van ser anys de feina que van permetre a Ventura Gassol redactar la Llei del Servei de Biblioteques, Arxius, Museus i Patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya. Però un cop més, tot se n'aniria en orris.
El 6 d'octubre del 1934, el govern català s'aixeca contra l'involucionisme del govern espanyol. Companys proclama l'Estat Català i tot el govern acaba a presó. La repressió es va estendre durant setmanes arreu de Catalunya i en només dos mesos es van comptar 3.400 presos polítics. En la imatge, el president i els consellers, detinguts al vaixell Uruguay, al port de Barcelona. Ventura Gassol és a l'extrem dret de la foto. Els van condemnar a 30 anys de presó, i d'aquí, els van dur al penal de Cartagena i a la Modelo de Madrid. El 1936 van poder sortir gràcies a l'amnistia, proposada pel president de la República Manuel Azaña.
El govern català empresonat el 1934 al vaixell Uruguay, al port de Barcelona, amb el president Companys al centre i el conseller Gassol a l'extrem dret rtve
Palamós, tot just tonar de l'exili
Davant del mar, asseguts al balcó, Rafael Pradas entrevista Gassol. Acaba de tornar de 41 anys d'exili i pel primer que li pregunta el periodista és pel mar. Perquè com explica Gassol, un dels fets que més l'enorgulleixen és d'haver organitzat colònies d'estiu als anys 20 i 30, perquè els infants poguessin gaudir de la platja. Recorda, emocionat, que el va ajudar Manuel Ainaud, càrrec a l'Ajuntament de Barcelona, i pare de l'historiador Josep Maria Ainadud de Lasarte.
Al seu costat, la seva segona esposa, Lucia Wilde. La veurem escoltant-lo atenta en moltes entrevistes. Gassol enalteix els professors que han fet possible que el català subsisteixi, i del nou Parlament diu que n'està segur, que defensarà Catalunya.
Mentre era conseller de Cultura, de l'any 1932 al 1936, Ventura Gassol treballà per la cultura catalana, laica i per a tots els estaments socials. Promulgà un decret que permetia el bilingüisme però amb l'ensenyament obligatori en català. També impulsà dues institucions progressistes, l'Escola Normal i l'Institut-Escola, on les classes eren mixtes.
Una Nit de Santa Llúcia, a pagés
Aquell mateix 1977 del seu retorn, Gassol i la seva esposa passaren uns dies a l'Espluga de Francolí. Aquest poble de la Conca de Barberà va ser triat per Òmnium Cultural, l'organitzador, pel seu compromís en la defensa de la terra i la pagesia. La periodista Georgina Cisquella l'entrevista per a Giravolt, i sabent com pensa, n'atia la resposta: li pregunta si un acte així no s'hauria de fer a Barcelona. Gassol respon exalçant el món rural i la seva gent.
L'any 1978, el president Josep Tarradellas escull Pere Pi-sunyer (2018-2001) conseller de Cultura. Gassol el felicita. Abans però, gairebé s'enfada per si algú gosa distingir el català de la llengua materna.
Ventura Gassol i els bisbes
Gassol va defensar sempre la cultura i l'escola laiques. Però va participar en dos moments històrics relacionats amb dues figures eclesiàstiques.
L'any 1936 va salvar la vida del cardenal Francesc Vidal i Barraquer quan uns escamot de la FAI el van a anar a buscar al Monestir de Poblet, on sabien que s'havia refugiat. El conseller va intervenir perquè marxés a l'estranger abans no el trobessin, tal com explica la sèrie La nostra Gent.
El segon cas passà el 1941 a la Provença, a França. Gassol hi vivia exiliat i el govern espanyol en va demanar l'extradició: l'acusaven d'haver estat inductor de l'assassinat del bisbe de Barcelona Manuel Irurita. Però el govern francès es negà a extradir l'exconseller: sabien que havia salvat moltes persones i que quan va marxar de Catalunya, Irurita encara era viu.
Com a poeta i com a polític, Ventura Gassol va defensar sempre la llengua i la cultura. Els seus discursos al balcó del palau de la Generalitat demostraven una gran capacitat per a l'oratòria. Escoltar-lo ara a les declaracions que va fer a TVE Catalunya ens demostra que quatre dècades d'exili, detencions i presó, mai no el van fer desdir del seu pensament.
Ventura Gassol adreçant-se al poble des del bacó del palau de la Generalitat, al costat del president Francesc Macià rtve
