Guia de la Setmana Santa a Catalunya: Processons, tradicions i la Dansa de la Mort

• Les celebracions més destacades i la història que tenen darrere
• Verges reviu la Dansa de la Mort i les processons més tradicionals de Setmana Santa

La Processó del Sant Enterrament al seu pas per davant de la Catedral de Tarragona Rafael López-Monné | Tarragona Turisme

La Setmana Santa transforma molts indrets de Catalunya amb processons que barregen religió, història i cultura popular. Des de les desfilades solemnes de Tarragona fins a les representacions úniques de Verges, conserven un esperit que connecta passat i present, atrau visitants i manté viva una tradició de fa tants anys.

Les diades commemoren els últims dies de la vida de Jesús, la mort i la resurrecció. Les celebracions de Setmana Santa estan estretament lligades a la religió, però a Catalunya també ho estan a grans àpats familiars, amb la culminació de la mona de Pasqua.

Coneix les celebracions més destacades

Enguany, els dies festius de Setmana Santa a Catalunya cauen el 3 d'abril (Divendres Sant) i el 6 d'abril (Dilluns de Pasqua).

Hi ha festivitats a qualsevol part del territori. La Dansa de la Mort de Verges, al Baix Empordà, i la Passió d'Olesa, al Montserratí, en són exemples.

Setmana Santa a Catalunya: tradicions destacades

La Dansa de la Mort de Verges

Si el Dijous Sant ens traslladem a Verges, podrem veure una de les processons més terrorífiques i originals. La Dansa de la Mort és un grup d'esquelets que balla al ritme del tambor en forma de creu per recordar a tots els assistents que la mort pot ser més a prop del que et penses.

Després de la Processó de les Manages, nom que reben els armats de Verges, la Dansa de la Mort es passeja pels carrers del poble sota l'única llum de les torxes i de les closques de caragol enceses enganxades a les parets.

La Dansa de la Mort de Verges incorpora novetats per accentuar el seu misteri

La dansa té els seus orígens a l'edat mitjana, on es feia a diverses localitats de tot Europa durant la pandèmia de la Pesta Negra. A Verges, però, s'ha continuat fent fins ara, on cada any se celebra durant la processó del Dijous Sant. Durant una pandèmia més recent, la de la Covid, la dansa va haver de cancel·lar-se durant dos anys i no va ser fins al 2022 que es va poder recuperar la celebració. Un any després, al 2023, el quadre de Manages de la Processó comptava per primera vegada a la història amb dones.

L'obra teatral més nostrada: la Passió

Una altra de les celebracions més característiques de Setmana Santa és la Passió: la representació teatral de la vida de Jesús. Aquest tipus d'obres compten amb centenars d'actors a l'escenari i amb decorats espectaculars fets majoritàriament de forma artesanal.

La més antiga del món és la de Cervera, que es representa des del 1477 i que compta amb el teatre amb la boca d'escenari més gran d'Espanya, de més de 40 metres.

La Passió de Cervera es va declarar Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra Georgina Puig | La Passió de Cervera

Altres passions de gran importància i rellevància són les del Baix Llobregat: la Passió d'Olesa de Montserrat i la d'Esparreguera.

Soldats romans als carrers de les ciutats

Un altre de les tradicions més arrelades de Setmana Santa és la processó dels armats, també anomenats manaies a llocs com Girona. Els armats són el grup de soldats romans que desfilen pels carrers de les ciutats en diverses seccions i formacions. El seu origen és llegendari: la nit de la mort de Jesús un grup de legionaris romans va anar a comprovar si era cert que ressuscitaria.

Des de llavors, diverses ciutats recreen aquesta processó amb centenars de persones caracteritzades de soldats romans durant els dies de Setmana Santa. La més destacada és la de Tarragona, seguida de les de Banyoles i Girona, on les legions baixen per les escales de la Catedral abans de la tradicional Processó del Sant Enterrament.

Documentada des del 1550, la processó del Sant Enterrament de Tarragona reuneix més de 4.000 participants, agrupats en 13 gremis, confraries i congregacions, que porten 20 passos pels carrers de la Part Alta. La Setmana Santa de Tarragona està reconeguda com a Festa Local d’Interès Turístic (des del 2009) i també com a Element Patrimonial d’Interès Nacional (des del 2010), un aval del seu pes cultural i de la seva singularitat dins del calendari litúrgic català.

Tarragona viu la seva processó més solemne: el Sant Enterrament omple la Part Alta

Aquest 2026, per primer cop, els Manaies de Girona no picaran les llances sobre les escales de la Catedral, un dels gestos més emblemàtics de la cerimònia. La mesura arriba després de la preocupació expressada pel Bisbat de Girona, que alertava del risc de malmetre els graons i s’ha acordat mantenir el so característic picant només als replans. Fa anys que els Manaies ja no assagen a la plaça per minimitzar l’impacte sobre el patrimoni, i que fins i tot van provar de col·locar gomes a les llances, però sense èxit. La processó comença a les 9 de la nit, amb una dotzena de confraries desfilant durant dues hores pels carrers del nucli antic.

Girona modifica la tradició dels Manaies per protegir la Catedral en la processó del Sant Enterrament

A altres grans ciutats com Mataró o Manresa els armats també són una peça central de les festivitats de Setmana Santa.

Processons arreu

Precisament els armats són els protagonistes de les processons de les capitals de província. A la Processó del Sant Enterrament de Tarragona se celebra el Divendres Sant al vespre i hi participen més de 4.000 persones de diverses associacions en setze passos diferents, on els Armats de la Sang passegen solemnement per la ciutat.

Celebrada des de l'any 1550, la processó és reconeguda Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional.

La processó del Sant Enterrament va recuperar la seva normalitat l'any passat després de la pandèmia ACN | Salvador Miret

A Lleida la gran protagonista és la processó del Silenci de Dijous Sant, que comença a les 12 de la nit. A altres ciutats, com Badalona, també se celebra aquesta processó, on els carrers de la ciutat s'il·luminen només amb la llum de les espelmes.

Celebracions a Barcelona

Les celebracions amb més afluència de l'àrea metropolitana de Barcelona, són les de l'Hospitalet de Llobregat. La confraria de tradició andalusa 15+1, que rep el nom pels quinze homes andalusos que van crear l'associació i l'u en honor a l'Hospitalet, recrea les processons i passos de Setmana Santa característics d'Andalusia.

Les processons de la Confraria 15+1, que compta amb més de 700 socis, es remunten als anys 70, quan un grup de veïns d’origen andalús va voler celebrar aquesta tradició a l'Hospitalet de Llobregat. En topar amb l'oposició d'una parròquia de la zona, que es va negar a reconèixer-les, les van acabar organitzant al marge de l'església i és per això que es consideren laiques.

Milers de persones segueixen la processó de la Confraria 15+1 pels carrers de l’Hospitalet

A la ciutat de Barcelona, la Setmana Santa se celebra a gairebé tots els barris amb les seves festivitats característiques. D'una banda, la Rambla de Catalunya acull una fira amb palmes, llorers i rams, que és tradició que els padrins regalin als fillols per portar a beneir.

D'altra banda, se celebren diverses processons. Les primeres comencen Diumenge de Rams, amb la Sortida del Pas de la Burreta al matí i la processó de la Bona Mort a la tarda. Algunes destacades són les del Viacrucis de la Sang de Dijous Sant a la parròquia de Santa Maria del Pi del Barri Gòtic i la processó de Divendres Sant de la Parròquia de Sant Agustí, al barri del Raval.