Guia de la Setmana Santa a Catalunya: Processons, tradicions i la Dansa de la Mort
- Les celebracions més destacades i la història que tenen darrere
- Verges reviu la Dansa de la Mort i les processons més tradicionals de Setmana Santa
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La Setmana Santa transforma molts indrets de Catalunya amb processons que barregen religió, història i cultura popular. Des de les desfilades solemnes de Tarragona fins a les representacions úniques de Verges, conserven un esperit que connecta passat i present, atrau visitants i manté viva una tradició de fa tants anys.
Les diades commemoren els últims dies de la vida de Jesús, la mort i la resurrecció. Les celebracions de Setmana Santa estan estretament lligades a la religió, però a Catalunya també ho estan a grans àpats familiars, amb la culminació de la mona de Pasqua.
Coneix les celebracions més destacades
Enguany, els dies festius de Setmana Santa a Catalunya cauen el 3 d'abril (Divendres Sant) i el 6 d'abril (Dilluns de Pasqua).
Hi ha festivitats a qualsevol part del territori. La Dansa de la Mort de Verges, al Baix Empordà, i la Passió d'Olesa, al Montserratí, en són exemples.
Setmana Santa a Catalunya: tradicions destacades
La Dansa de la Mort de Verges
Si el Dijous Sant ens traslladem a Verges, podrem veure una de les processons més terrorífiques i originals. La Dansa de la Mort és un grup d'esquelets que balla al ritme del tambor en forma de creu per recordar a tots els assistents que la mort pot ser més a prop del que et penses.
Després de la Processó de les Manages, nom que reben els armats de Verges, la Dansa de la Mort es passeja pels carrers del poble sota l'única llum de les torxes i de les closques de caragol enceses enganxades a les parets.
La dansa té els seus orígens a l'edat mitjana, on es feia a diverses localitats de tot Europa durant la pandèmia de la Pesta Negra. A Verges, però, s'ha continuat fent fins ara, on cada any se celebra durant la processó del Dijous Sant. Durant una pandèmia més recent, la de la Covid, la dansa va haver de cancel·lar-se durant dos anys i no va ser fins al 2022 que es va poder recuperar la celebració. Un any després, al 2023, el quadre de Manages de la Processó comptava per primera vegada a la història amb dones.
“☠️ PROCESSONS | Verges es bolca en una de les marxes més antigues i emblemàtiques de Catalunya: la 'Dansa de la Mort' | @laprocesso @RTVECatalunya
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) April 18, 2025
➕ Info: https://t.co/x32Jchnbx8 pic.twitter.com/qucKfwfmkQ“
L'obra teatral més nostrada: la Passió
Una altra de les celebracions més característiques de Setmana Santa és la Passió: la representació teatral de la vida de Jesús. Aquest tipus d'obres compten amb centenars d'actors a l'escenari i amb decorats espectaculars fets majoritàriament de forma artesanal.
La més antiga del món és la de Cervera, que es representa des del 1477 i que compta amb el teatre amb la boca d'escenari més gran d'Espanya, de més de 40 metres.
La Passió de Cervera es va declarar Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra Georgina Puig | La Passió de Cervera
Altres passions de gran importància i rellevància són les del Baix Llobregat: la Passió d'Olesa de Montserrat i la d'Esparreguera.
Soldats romans als carrers de les ciutats
Un altre de les tradicions més arrelades de Setmana Santa és la processó dels armats, també anomenats manaies a llocs com Girona. Els armats són el grup de soldats romans que desfilen pels carrers de les ciutats en diverses seccions i formacions. El seu origen és llegendari: la nit de la mort de Jesús un grup de legionaris romans va anar a comprovar si era cert que ressuscitaria.
Des de llavors, diverses ciutats recreen aquesta processó amb centenars de persones caracteritzades de soldats romans durant els dies de Setmana Santa. La més destacada és la de Tarragona, seguida de les de Banyoles i Girona, on les legions baixen per les escales de la Catedral abans de la tradicional Processó del Sant Enterrament.
Documentada des del 1550, la processó del Sant Enterrament de Tarragona reuneix més de 4.000 participants, agrupats en 13 gremis, confraries i congregacions, que porten 20 passos pels carrers de la Part Alta. La Setmana Santa de Tarragona està reconeguda com a Festa Local d’Interès Turístic (des del 2009) i també com a Element Patrimonial d’Interès Nacional (des del 2010), un aval del seu pes cultural i de la seva singularitat dins del calendari litúrgic català.