Samuel Reyes: "Podem tenir limitacions a l'aigua de casa pròximament"
- El director de l'ACA detalla que les limitacions a l'aigua aniran en funció del municipi
- Samuel Reyes reconeix "força" preocupació per la situació de sequera a Catalunya
Samuel Reyes, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), avança que podem tenir talls, restriccions o limitacions a l'aigua de casa properament: "Això depèn de cada municipi", detalla. I és que es tracta d'unes decisions que es prendran en funció de si tenen la dotació per municipi superada per habitant dia.
En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, ha recordat que les limitacions acaben realment afectant a tothom. Actualment, el topall de consum d'aigua actual és de 230 litres per persona i dia, mentre habitualment es consumeixen poc més de 100 litres per casa. "Hi ha molta gent que pensa que hi ha marge. Però entremig hi ha les activitats econòmiques de la ciutat, els usos urbans i municipals", ha argumentat.
El responsable assenyala que portem prop de 30 mesos sense pluges importants, el que significa "tres primaveres perdudes". Reyes recorda que la sequera de 2005-08 van ser 22 "mesos anormals", mentre ara portem des del temporal Glòria la manca de pluges, prop de 30 mesos, dos anys i mig.
Amb tot plegat, reconeix "força" preocupació per la situació de sequera: "Si no prenem mesures, abans s'acabarà l'aigua", ha assenyalat, defensant que cal prendre mesures que poden ser inpopulars. "Hem de fer un ús òptim de l'aigua perquè duri més temps", insisteix.
El consum a les llars
Sobre els conflictes amb ajuntament com Badalona o Cornellà, que no tenen plans municipals de sequera, Reyes detalla les "discrepàncies" entre si és l'Àrea Metropolitana de Barcelona o l'estudi qui ha de presentar l'estudi. Tot i això, destaca que tots els municipis de l'àrea metropolitana tenen un consum "força baix".
En qualsevol cas, sí que reconeix que va afectar la calor que va fer a l'estiu: el consum d'aigua va pujar un 10%, el que serien entre 10 i 15 litres per habitant i dia. El responsable creu que "no som conscients" de la situació de sequera, que ja fa realment un any que estem patint. "Sempre obrim l'aixeta i surt aigua. Què recordem de la sequera del 2008? No ens va faltar aigua a l'aixeta", ha recordat sobre aquesta percepció de la població: "Això costa molt".
Reyes també assenyala la resiliència, ja que la sequera pot durar més temps. "És una marató. Pot durar 3 o 4 anys. Per això anem treballant a poc a poc i fent mesures el mínim possible, perquè darrere hi ha activitats econòmiques i famílies", argumenta.
El consum de l'agricultura
Sobre el "model de país", creu que s'han de tenir en compte totes les activitats econòmiques i el que pot suportar el territori. Destaca que quan una empresa es vol implementar a Catalunya, s'estudia si hi ha recursos perquè puguin portar a terme la seva activitat. "En un període de sequera, segurament canviarem el model de l'agricultura", adverteix.
En aquest sentit, destaca la modernització, que permetria fer la mateixa agricultura amb menys consum d'aigua. Això passa perquè "entre tots" inverteixin en aquesta línia, ha dit, assenyalant al sector, l'Estat i la Generalitat. Creu que es pot mantenir l'activitat econòmica en aquest sentit, sempre que es facin les inversions necessàries.
Apunta que el 80% del consum d'aigua a la conca de l'Ebre és agrícola, i hi viuen un milió de persones aproximadament. D'altra banda, a les conques internes viuen sis milions i mig de persones, i l'agricultura representa un 20-25% del consum. "Hem de potenciar a les conques internes la reutilització d'aigua", afegeix.
La importància de les dessaladores
El director de l'ACA reconeix que el cost energètic d'una dessaladora és "molt alt". "Amb els preus de l'energia i el canvi climàtic, sembla incompatible", reconeix, per la qual cosa cal treballar amb energies renovables.
En qualsevol cas, Reyes detalla que a la sequera del 2008 es produïen 10 hectòmetres i ara se'n produeixen 80 hectòmetres gràcies a aquestes dessaladores. Es van activar al febrer del 2022, per no buidar els embassaments. "Tenir molts recursos ens dona més marge", sosté.
