Enlaces accesibilidad
Crisi d'habitatge

Executen a Barcelona l'ultim desnonament del 2021

  • Desnonen del seu pis del carrer Roger de Flor de Barcelona un home sense recursos que vivia amb la seva mare
  • Els desnonats feia 25 anys que vivien de lloguer a la finca, però un fons voltor no els ha volgut renovar
  • A tot Catalunya 2.200 famílies esperen un pis de la taula d'emergències

Per
S'executa el darrer desnonament de l'any

La comitiva judicial, acompanyada de furgons dels Mossos d’Esquadra ha dut a terme l’últim desnonament del 2021 a Catalunya al número 209 del carrer Roger de Flor de Barcelona, on vivien el Carlos, de 52 anys i la seva mare de 77. El propietari de la finca no ha acceptat aturar el desnonament tot i tenir l’informe de vulnerabilitat de la família que habitava l’habitatge.

Els Mossos d'Esquadra efectuen l'últim desnonament del 2021 | Marga Esparza

Després de cinc intents aturats per activistes

A les portes de l'edifici, membres del sindicat de llogateres i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) han intentat evitar el desnonament i han demanat que a canvi el propietari els oferís un lloguer social. Prèviament, aquests mateixos activistes ja havien aconseguit aturar el llançament en fins a 5 ocasions.

Des de la PAH, recorden que la llei antidesnonaments està aturada per les esmenes interposades per JuntsXCat, una llei que permetria evitar aquest desnonament.

El moviment per l'habitatge acusa JxCat de bloquejar la nova llei antidesnonaments catalana | Marga Esparza

El Carlos i la seva mare no es podran beneficiar de la moratòria aprovada per la pandèmia, ja que el jutge considera que no estaven inclosos perquè el contracte havia finalitzat abans de l’inici de la pandèmia.

Col·lapse a la taula d'emergències per cedir un habitatge

Catalunya encapçala el rànquing de desnonaments a tot Espanya. Les entitats reclamen lloguers socials i més pisos públics per allotjar les famílies amb urgències residencials. Moltes acaben reallotjades durant molt de temps en habitacions de pensions que paguen els ajuntaments.

Només a Barcelona 1.700 persones viuen en pensions que paga el mateix Ajuntament, amb una despesa de 24 milions d'euros l'any. A tot Catalunya es calcula que més de 2.200 famílies esperen un pis de la taula d'emergències. Les entitats alerten que des del 2019 ha augmentat en més d'un miler les sol·licituds i reclamen mesures urgents

Mentrestant, unes 10.000 persones viuen en pisos d'entitats socials, un 40% més que fa 6 anys, però la taula del tercer sector assegura que són insuficients i en falten 1.400 més.